Eficiencia en les instal·lacions d'aigua d'us domestic

1.- El cicle de l’aigua
El cicle de l'aigua, conegut formalment com a cicle hidrològic, intenta explicar al continu intercanvi d'aigua dins de la hidrosfera, entre l'atmosfera, l'aigua superficial i subterrània i els organismes vius. L'aigua canvia constantment la seva posició d'una a una altra part del cicle d'aigua, implicant bàsicament els següents processos físics: evaporació dels oceans ialtres masses d'aigua i transpiració dels éssers vius (animals i plantes) cap a l'atmosfera, precipitació, originada per la condensació de vapor d'aigua, i que pot adaptar múltiples formes, escolament, o moviment de les aigües superficials cap als oceans.
El cicle de l'aigua comença amb l'evaporació de l'aigua dels mars i de la superfície terrestre gràcies a l'escalfor del sol que forma elsnúvols. Aquesta aigua torna a la Terra en forma de pluja, neu o calamarsa. La major part d'aquesta ho fa sobre els mars, per una altra banda la precipitació que cau sobre els continents retorna lentament al mar.
La seva distribució per la superfície terrestre no és uniforme: mentre que a les zones àrides pot no ploure durant anys, als tròpics plou torrencialment tots els dies durant l'estació de méspluja.
Una part de l'aigua de pluja pot arribar fins al sòl o anar a parar sobre les plantes. Aquesta aigua pot tornar ràpidament a l'atmosfera en evaporar-se per l'escalfor de l'ambient, però, si la pluja és forta i contínua, l'aigua penetra a la zona superior ocupant els petits espais lliures que troba al seu camí, i resta a l'interior del sòl. És l'anomenada aigua d'infiltració, molt important,ja que és la utilitzada per les plantes.
Si continua la pluja, l'aigua es va filtrant fins a zones profundes. Quan troba una capa de materials impermeables que impedeix que continuï estovant-se, com argila o roques sense clivelles, atura la seva marxa i queda emmagatzemada formant grans bosses subterrànies que poden arribar a tenir diversos quilòmetres d'alçada. Són els aqüífers, on l'aigua potestar durant milers d'anys.
A l'interior dels aqüífers, l'aigua es mou, però molt lentament. En aquestes grans bosses d'aigua subterrània el nivell superior on arriba l'aigua és el que diem nivell freàtic. Quan el nivell freàtic és a l'altura del sòl, l'aigua surt a la superfície i forma una llacuna o zona de basses.
Si la pluja que cau és massa intensa com per a ser absorbida pel sòl, es formauna capa d'aigua sobre la superfície. A aquesta aigua que es desplaça sobre el sòl seguint els pendents del terreny l'anomenem aigua d'escorrentia i és responsable de molts fenòmens d'erosió. Els sòls bons permeten que l'aigua s'infiltri amb facilitat i l'aigua d'escorrentia no causa destrosses. EIs sòls molt argilencs, o aquells que han estat desproveïts de vegetació, absorbeixen molt poca aigua iaquesta discorre veloç pels vessants, empobrint-los cada vegada més.
Seguint les faldes de les muntanyes, l'aigua d'escorrentia d'algunes d'elles acostuma a convergir al fons d'una vall on el nivell freàtic supera la superfície. D'aquesta forma, l'aigua s'encarrila i s'ordena en sistemes de drenatge compostos per petites rieres que s'uneixen per a formar grans rieres que desemboquen en un riu.2.- Consum d’aigua i qualitat de vida
L'aigua dolça neta, segura i de qualitat és essencial per a la supervivència de tots els organismes vius i el funcionament dels ecosistemes , les comunitats i les economies. Però la qualitat de l'aigua al món està cada vegada més amenaçada per l'augment de la població humana, l'expansió de les activitats industrials i agrícoles i el perill que el canviclimàtic alteri el cicle hidrològic mundial. Hi ha una necessitat urgent que la comunitat mundial (tant el sector públic com el privat) s'uneixi per assumir el repte de protegir i millorar la qualitat de l'aigua dels nostres rius, llacs, aqüífers i de l'aigua corrent. Per a això, ens hem de comprometre a prevenir la futura contaminació de les aigües, a tractar les aigües que ja estan contaminades...