Egipte

La Pedra de Rosetta és una pedra de granit fosc sovint identificada erròniament com a basalt on hi ha gravat, en dues llengües diferents egípcia i grega i , però en tresescriptures jeroglífica,demòtica egípcia i grega demòtica egípcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per aldesxiframent dels jeroglífics egipcis, el 1822, per Jean-François Champollion, i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts jeroglífics. La pedraes troba actualment al Museu Britànic de Londres.
A causa que fou el primer text plurilingüe antic descobert en temps moderns, la Pedra de Rosetta va despertar l'interès públic pelseu potencial per desxifrar la fins aleshores inintel·ligible escriptura jeroglífica egípcia, i en conseqüència les seves còpies litogràfiques i de guix començaren a circularentre els museus i els erudits europeus. L'estudi del decret del faraó Ptolemeu V ja estava en procés i la primera traducció completa del text en grec antic va aparèixer el 1803.Tanmateix, no fou fins al 1822 que Jean-François Champollion va anunciar a París el desxiframent dels texts jeroglífics egipcis, molt abans que els lingüistes fossin capaços de llegiramb seguretat altres inscripcions i texts de l'Antic Egipte. Els principals avenços de la decodificació foren el reconeixement que l'estela ofereix tres versions del mateix text(1799), que el text demòtic fa servir caràcters fonètics per escriure noms estrangers (1802), que el text jeroglífic també ho fa així i té semblances generals amb el demòtic ThomasYoung el 1814 i que, a més de ser emprats per als noms estrangers, els caràcters fonètics també foren emprats per escriure paraules natives egípcies (Champollion el 1822-1824).