Egipto y mesopotamia

ORIENT ANTIC: EGIPTE I MESOPOTÀMIA
MESOPOTÀMIA Espai. Tot el territori mesopotàmic està físicament condicionat pels dos rius, el Tigris i l’Èufrates. El cicle de crescuda d’aquests dos rius segueix una lògica força diferent de la del Nil. Les pluges de la tardor provoquen una crescuda dels dos rius (el Tigris una mica mes tard que l’Èufrates) cap a finals d’hivern i principis de primavera. Entreels mesos d’abril i maig, les valls entre els dos rius romanen inundades. A partir de juny comença el descens dels rius, registrant els mínims entre setembre i octubre. Això suposa que la coordinació entre la crescuda i la millor època pel conreu dels cereals no es idònia, com a Egipte. A Mesopotàmia l’època de les inundacions arriba massa tard respecte a les condicions optimes de conreu delscereals, i a més a més la crescuda podia no ser tan pacifica. Això suposa que la civilització mesopotàmica hagi hagut de construir dics per protegir camps ja verds, i el desenvolupament de tota una tecnologia hidràulica especifica per redistribuir l’aigua pels terraplens protegits. Marc històric. Consideracions historiogràfiques: En parlar de “civilització mesopotàmica” cal assenyalar que ens referima una realitat molt menys unitària, tant pel que fa a la comprensió temporal de les perioditzacions “significatives” com pel que fa a unitat espacial d’un mateix grup humà. El mateix nom, “Mesopotàmia”, vol dir “terra entre rius”, per referir vagament a tot el vast territori que s’estén entre el Tigris i l’Èufrates. Però ja de sortida podem distingir en aquest territori dues realitats polítiquesdiferenciades: Babilònia al sud, i Assíria al nord-est. Ambdues realitats polítiques parteixen del sostrat comú cultural de les ciutats sumèries, però en sentit estricte no es pot parlar ni tan sols d’una unitat lingüística entre els territoris que configuraran Mesopotàmia. Un altre exemple d’aquesta peculiar estratificació consisteix en el fet que, en el cas de Babilònia (no així en el casassiri) les dinasties que governaven podien ser d’origen estranger (exemples d’això seran les dinasties amorrites, cassites o caldees). Tots aquests exemples ens indiquen una complexitat cultural, geogràfica i política molt més gran que no pas a Egipte, i que dificulta considerablement la constitució d’una periodització estable.

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

Teninten compte aquestes observacions, podem distingir els següents períodes entre 2850 – 2000 aC: SIMBIOSI SUMERO–SEMITA. PRIMERES CIUTATS DELS PERÍODES PROTO-DINÀSTICS: Les primeres unitats polítiques són un conjunt de ciutats - estat, distribuïdes entre el Tigris i l’Èufrates. Les ciutats del sud (Nippur, Lagash, Eridu, Ur i Uruk) són predominantment sumèries, tot i que la més rellevant, Kish, és demajoria semita. El model bàsic d’aquestes ciutats – estat és, en l’essencial, comú: a/ Temple central a cada ciutat. b/ Figura d’un príncep – sacerdot (sumeri: En), assistit per un consell d’ancians, i en alguns casos, assemblees ciutadanes (sumeri: Unken)1. c/ Cap al 2600 aC: Aquestes ciutats comencen a envoltar-se de muralles (p.ex, Uruk), i comença a establir-se una separació, dins de lesciutats, de dos barris: el tradicional del temple i el del palau, com a seu de poder reial independent del temple. Aquesta època accentua els conflictes bèl·lics, especialment a causa dels canals d’irrigació (el cas paradigmàtic dels conflictes entre Umma i Lagash). d/ Cap al 2350 aC: El model de les ciutats – estat entra en crisi per diversos factors, especialment econòmics i socials (disminució delscaudals dels rius; progressiva salinització; provoquen grans acumulacions de població a les ciutats (algunes amb més de 50.000 habitants) que a la seva vegada desemboquen en gran conflictivitat social). Les reformes socials de Uruinimgina (condonació de deutes, rebaixa dels impostos, regulació de les tarifes dels serveis estatals) pretenen ser un primer intent de solució a aquesta crisi. e/ Cap...