eiiii

INTIMITAT DIGITAL, UN OXÍMORON?
En ple debat sobre xarxes d’espionatge, nens i adults parlen sense pudor a través de fòrums socials d’internet en què pengen fotos i dades íntimes a l’abast de centenars de persones sense que s’adonin de les conseqüències. El vell missatge de “ no parlis amb desconeguts” ha estat dinamitat. Una nova intimitat sorgeix quan la nostra llar s’ha tornat transparent.Per a una part important de la població internet s’ha convertit en una cosa imprescindible. Som relativament nombrosos els que la utilitzem per consultar el correu electrònic, llegir el diari, planificar les nostres vacances o connectar-nos a una xarxa social. L’ús d’internet, sobretot a través dels dispositius mòbils, és molt més intensiu entre els joves i els adolescents, per a qui és un elementfonamental de la seva vida quotidiana, atès que la fan servir per a tota mena d’activitats: jugar, escoltar música, fer les seves tasques escolars i, sobretot, comunicar-se.
No podem obviar que l’ús d’internet està canviant la nostra privacitat. Tradicionalment s’ha definit com a privacitat l’àmbit de la vida personal d’un individu que es desenvolupa en un espai reservat –generalment eldomèstic- i el contingut del qual habitualment s’ha mantingut de forma confidencial.Com bé sintetitza la vella dita, la roba bruta es renta a casa.
Durant el segle XX, amb la incorporació dels mitjans de comunicació, la privacitat es va veure transformada. D’una banda la ràdio i la televisió van contribuir a informar-nos del que passava a l’exterior.De l’altra, l’ús d’aquests mitjans va contribuir auniformitzar els hàbits domèstics. D’aquesta manera, els hàbits i les celebracions familiars es van uniformitzar com a conseqüència del protagonisme de la televisió. En ocasions especials, és freqüent que en lloc de xerrar acabem veient l’anunci més car de l’any i els corresponents programes d’humor.
Al segle XXI, amb la difusió de les noves tecnologies de la comunicació, les llars, a més dereceptores d’informació, s’han transformat en emissores de dades. Així, a través d’internet i de les xarxes socials tenim la possibilitat de transmetre informació a l’exterior.
Alguns de nosaltres, fonamentalment els més joves, mostren una tendència manifesta a comunicar les seves inquietuds, estats d’ànim i activitats de temps lliure –il·lustrant-les amb abundants fotografies- als seus amics a les xarxessocials ( prop dels 200).
A Espanya no és nova l’afició a la xafarderia i no és casual que una de les coses que hem exportat al Regne Unit sigui una revista rosa. A més, ja fa més d’una dècada que els programes de televisió orientats a despullar els cossos i, sobretot, les ànimes dels seus protagonistes tenen una posició privilegiada als índex d’audiències. També, són nombrosos els famosos–cantants, actors, futbolistes o altres de dubtosos mèrits- que practiquen l’extimitat: un concepte creat pel psicoanalista Jacques Lacan que ara es reinterpreta com el contrari de la intimitat. És a dir, que el que abans quedava reduït a un cercle d’amics és ara públic a través de les xarxes socials.
Tot això ha contribuït a causar un impuls exhibicionista en un sector del públic per a qui “sabermostrar-se” a internet és un valor indiscutible, tal com argumenta Paula Sibilia ( La intimidad como espectáculo). Aquesta tendència es dóna de forma més acusada entre els menors i els joves, que, generalment, no són conscients de les conseqüències negatives que per a ells pot tenir mostrar la seva intimitat.
Per a la majoria, captar una foto i enviar-la és qüestió de segons, és un impuls inconscienti la foto enviada per internet ja és irrecuperable. No perceben que els “amics d’amics” que inclouen entre els nombrosos contactes del seu perfil no són necessàriament els seus amics. A més, les relacions humanes són canviants. Això explica els casos de persones ofeses que difonen fotos íntimes de la seva exparella.
Pares i mares els hem ensenyat que no han de parlar amb desconeguts al...