eiximienis francesc

Francesc Eiximenis
Breu biografia:

Girona, 1327/32-Perpinyà, 1409 polígraf, frare franciscà i punt de referència fonamental per entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV. Eiximenis va morir a Perpinyà el 23 d’abril de 1409, és a dir, el mateix dia de l’any que Josep Pla, Miguel de Cervantes o William Shakespeare.
VIDA LITERÀRIA
traduïda i difosa entrela noblesa i les classes urbanes, té com a objectiu fonamental l'educació religiosa, filosòfica i civil dels laics.
‘Ars praedicandi populo’, una art de predicació, i el ‘De Triplici Statu Mundi’, un tractat de caràcter profètic vinculat al Cisma d’Occident, d’atribució sovint molt discutida, però que es creu obra seva.

OBRES DE FRANCESC EIXIMENIS
obres escrites en català mereix una especialatenció l’enciclopèdia titulada Lo Crestià (1379-1386),
- llibres dels angels
-llibre de les dones escrit en català al 1396. Es una obra de caràcter moralitzador que descriu la vida d'una dona en les seves diverses etapes.

El frare franciscà Francesc Eiximenis va ser un dels escriptors més llegits, copiats, impresos i traduïts de la nostra edat mitjana i, per tant, també un dels mésinfluents. Les seves obres eren llegides per reis com Pere III, reines com Maria de Luna, l’esposa de Martí I, per cavallers, per nobles i per membres de gairebé tots els sectors de les classes urbanes.
Les seves obres són una finestra oberta a les places, als carrers,, a les tavernes i a la intimitat de les llars de les ciutats medievals, la qual cosa permet, per tant, copsar l’esperit de l’època. Peraquesta raó, A. Rubió i Lluch va definir amb molt d’encert Eiximenis com el gran cronista de la vida popular de la nostra edat mitjana. Llibres que destaquen també pel vigor, la riquesa i la vitalitat de la llengua, habilíssima en la reproducció dels matisos i les modulacions del parlar col·loquial, però també capaç d’enfrontar-se amb èxit a les dificultats de la prosa especulativa o de laliteratura devota i contemplativa. A més a més, Eiximenis destaca, com tots els bons predicadors de vena popular, com a gran narrador d’històries, amb una inventiva més que notable i una ironia finíssima. No hem d’oblidar, com recordava Martí de Riquer a les seves classes, que Eiximenis, en realitat, escrivia per als pecadors i, si no hagués estat amè, els pecadors mai l’haurien llegit.



Gironí denaixement, Francesc Eiximenis ingressà de ben jove a l’ordre dels franciscans, abans destuiar de la Filosofia i la Teologia, matèries que cursaria a les ciutats de València, Colònia, París, Oxford i Roma. Es doctorà en Teologia l’any 1374 a Tolosa. Va ser nomenat Catedràtic a Barcelona i posteriorment marxà a València

L’obra filosòfico-teològica de Francesc Eiximenis té com a finalitatl’exposició —en termes comprensibles per aquells que no haguessin tingut la oportunitat d’apropar-se a les veritats teològiques— d’els preceptes que l’home cristià ha de seguir per a dur una vida evangèlica. Cal puntualitzar que al segles XIV i XV els llibres destinats als laics havien de ser necessàriament molt diferents dels llibres destinats als intel·lectuals, tant en el contingut com en l’estil. A mésde la decidida voluntat evangelitzadora, Eiximenis també s’ocupà de les qüestions del Cisma, de la reforma dels costums en l’Església i de les tensions polítiques entre el poder reial i les aspiracions del poble, totes elles qüestions candents en aquella època.

Les obres de Francesc Eiximenis gaudiren d’una gran popularitat i traspassaren les fronteres de la corona d’Aragó, doncs van sertraduïdes al castellà, al francès, al llatí i àdhuc a l’aragonès o al flamenc. Quant a la seva extensa obra cal separar els escrits en llatí dels escrits en català, diferents no tan sols pel que fa a la llengua, sinó també per que fa al contingut. Dins les obres escrites en català mereix una especial atenció l’enciclopèdia titulada Lo Crestià (1379-1386), una trentena de volums que pretenien...