ejercicios historia del arte

EXERCICI 1
DEFINICIONS
MÈTOPA: En arquitectura clàssica, una mètopa és un panell o peça rectangular de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric , situada entre dos tríglifs.
Cada mètopa estava decorada amb baix relleus.

TEMPLE PERÍTER: Està envoltat de columnes i és el més comú dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grècia clàssica que el nombre decolumnes dels laterals fos el doble més una, de les columnes dels costats de menys llargària.
CONTRAPPOSTO: El contrapposto proporciona un cert moviment a l’escultura i contribueix a trencar la llei de la frontalitat. S'utilitza a l'escultura per donar sensació de moviment.
Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança, els braços fan el propi, mentre el cap mira cap a un costat simulantuna passa.
TEMPLE AMFIPRÒSTIL: És el temple menys comú, disposa de columnes tant en la part anterior com en la posterior del temple.
OPISTÒDOM: Pòrtic posterior d'un temple, habitualment tancat.
TAMBOR: És un element que serveix de base per a una cúpula.
FRIS: Element central de l'entaulament. El fris pot ser llis o (en els ordres jònic i corinti) estar decorat amb baix relleus.
CATIÀTIDE: Sónestàtues de forma humana.
ÀBAC: És la motllura superior que corona un capitell.
XÒANON: Escultures de fusta més arcaiques de Grècia, en forma de columneta o de biga, que únicament expressen plàsticament el cap i els braços.
CAPITELL: Part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
ÈNTASI: És la zona de la columna grega. La finalitat de l'èntasi és aconseguir unamillor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i dóna la impressió de major esveltesa a les columnes.
DÒRIC: Un de les tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, junt al jònic i al corinti. És el més primitiu i simple, és l'ordre grec per excel·lència.
ACROTERI: Element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estaven col·locats als extrems o al cim d'unfrontó triangular, generalment en forma de palmeta. Poden ser estàtues, estatuetes de pedra, gots de terracota, etc. Que es col·loquen damunt una cornisa per a ocultar part de la teulada.
ACRÒPOLI: Significa "ciutat alta". L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o placesde reunió.
FUST: És la part central de la columna, acostuma a ser cilíndric o quadrat. El fust pot ser llis o estar ornamentat, usualment amb estries o línies que el recorren.
ORQUESTRA: En un teatre grec , recinte circular que quedava situat davant de l'escenari , on s'allotjava el cor.

TRÍGLIF: Element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'unabiga.
FRONTÓ: És el coronament triangular d'una façana.
GÀRGOLA: És una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. Són molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis.

EXERCICI 2
TEMA
Explica l’evolució estilística de l’escultura monumentalgrega. En la resposta segueix aquesta pauta:
· Característiques Generals
· Períodes:
- Artistes principals
- Obres mes representatives
Kouros de Sunion
Autor: Polymedes 
Data: 610-590 a.C.
Material: Mármol
Les formes són abstractes i geomètriques, emfatitzant l'arquitectura i la interrelació de les parts que avorreixen l'expressió per sobre del realisme. La figura posa de manifest lesquatre cares del bloc cúbic del qual està tallada. L'anatomia només està només parcialment entesa. Les proporcions de les diferents parts del cos no són reals, però l'escultura resulta així expressiva i, malgrat les desproporcions, harmoniosa.
Apromenos
Autor: Lisipo
Data: 325 a.C.
Material: Mármol
La estàtua, realitzada en marbre del Pentèlic, no és de mida natural, sinó lleugerament més gran,...