El aborto

El Meu Primer Dia De Treball: Álvaro Juan García.

Òndia tu si me’n recordo del meu primer dia de treball; I tant que si noi!
Va ser farà uns sis mesos en relatiu, no exactament.. bé, jam’entens.. En una hípica tu, i va resultar tot ser més que un dia satisfactori, una sorpresa, vull dir, quan algú escull el seu treball ideal i el posa en practica el resultat sol ser diferent a aquella feliçidea que ens formem del susdit, si et digués jo les meves primeres impresions tu...! Estàvem en mitges vacances, el paradís! RRRIIIINNGG, sona el meu despertador, deu meu quina mandra xicot!
Bueno(marcar com a interferència lingüística), em vaig disposar a entrar en una hípica a conèixer els cavalls, estar i cuidar d’ells, em moria de ganes d’escoltar aquell GRRRRRRRRUIIIIIC dels cavalls, cosesnoves tu, però sembla que les meves expectatives eren el meu goig en un pou.
Ja estava allà, el primer que vaig fer va ser presentar-me al personal, la meva mare se’n va anar. I clar, jo tenia elcap emboirat, què hi feia jo allà? Quin cacau... Quan ja ho vaig enllestir, li vaig preguntar a una noia (molt maca, per cert) que com podia començar, ella em va donar, atent, una escombra! I em vadir: Has d’escombrar la hípica sencera.. ‘’La hípica sencera!!!’’, vaig pensar, i em vaig quedar com... saps? Mut, amb aquella sensació, ficant una cara d’espant, bocabadat es com em vaig quedar, tu, laxicota em va mirar i va dir ‘’Això és el que hi ha...’’, quin embolic!
Van ser dos fatigants hores i vaig deixar la hípica més neta que Sant Paulí, però no aconseguia seguir a peu, em vaig casienfadar pensant que s’havien aprofitat de mi, aquells nassos de mocs, més tard vaig saber que era una mena de prova a la que em van ficar, tu, quin cacau...
El personal em va aplaudir pel treball benfet, jo em sentia humiliat, brut i cansat amb el subconscient repetint una vegada darrere altra les frases; (Pa’ qué, cames ajudeu-me...), però em fluïa pel cos un efecte de satisfacció que res més...