El alma, Platón

1. Segons la concepció d’ànima per a Plató, va ser condenada a permanèixer per sempre dins del cos dels humans, és immortal i té els coneixements vertaders de quelcom. En quest tex veiem reflectitel seu pensament sobre la recerca de la veritat, la qual només trobarem d’una forma pura a través de l’ànima, ja que sempre ha estat en aquesta Terra donat que és immortal, i reflecteix les coses talqual són, a diferència del que adquirim a través dels sentits.


2. a)L’ànima, existent des de sempre donat que és immortal, també és el mitjà pel qual podem adquirir els coneixements. N’hi ha duesformes de fer-ho, a través dels sentits, la manera més dubtosa ja que la realitat que creiem percebre pot ser distorsionada pels mateixos sentits, o bé a través de la raó, que és la forma més segurai pura que existeix.

b)L’ànima sempre conté la veritat des de sempre, les idees són plasmacions de les persones, preguntes que ens fem a nosaltres mateixos sobre quelcom. Gràcies a la transparènciade l’anima envers a les idees, la veritat de totes les coses, podem
obtenir la certesa sobre qualsevol individualitat material d’una forma objectiva.


3. El món que percebem pels sentits, elmón sensible, és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, existeixen el que ell anomena Idees , les essències de quelcom, queinevitablement estan en contraposició a les coses sensibles: El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.


4.Parmènides: “el que és no pot deixar de ser, ja que deixar de ser és convertir-se en no ser, el que és impossible ja que el que no és, no és. Aquesta teoría de Parmènides sobre el Ser tindria molt a veure ambPlató, ja que si en lloc de pensar en el món que capten els nostres sentits pensem en aquelles entitats com els números o figures geomètriques, no s’alteren. Per altre banda, res en el món...