el alma y la imagen de la memória

1

L’ànima i la imatge de la memòria

Des de principis del segle V Agustí de Hipona és una autoritat reconeguda a
Occident. La seva influencia continuarà durant tota la Edat Mitjana, elRenaixement
i fins i tot avui en dia , tot i tenint present que la “psicologia” de la seva època va
estar subordinada a la teologia o filosofia escolàstica. Aquest text pertany al capítol
X de Confesioneson fa un estudi sobre el funcionament i essència de la nostra
memòria.
Agustí de Hipona fa un exercici introspectiu que uns segles més tard adoptaria com
a mètode l’escola de Wundt i en concret, enEbbinghauss durant els seus
experiments sobre el record i l’oblit fent auto examen dels seus propis estats
emocionals i dels processos mentals, i que en la mateixa època Brentano criticaria i,apostaria per l’observació com a mètode experimental. A mesura que s’amplià el
camp d’investigació, va resultar cada vegada més difícil determinar què era lo
estrictament mesurable i què era impressiósubjectiva per lo que l’ introspecció va
anar desapareixent.
Però tornant a aquest exercici introspectiu reflectit en aquest text, Agustí de Hipona
es posa dintre de la seva ment i ens descriu comell entén que entren les dades a la
memòria: ho fan a través de les imatges i sensacions, fet que ens confirmaria
l’herència aristotèlica, per la qual, s’arriba al coneixement a través de lapercepció
sensorial i això ens porta a reconèixer l’orientació empírica d’Agustí de Hipona en
què el pensament va a associat a una imatge.
Aquesta orientació empiríca clarament dibuixada en el text quanAgustí de Hipona
ens parla de com les coses entren a la memòria a través de les imatges va ser
,segles més tard, refutada per Külpe de l’escola de Würzburg qui a través dels seus
experiments vademostrar que existeix un pensament sense imatges. Per exemple,
es va adonar que hi havia conceptes que eren abstractes per si mateixos i per tant
no eren reduïbles a imatges.
Una preocupació més...