El antiguo régimen

1. De l'antic règim a l'Estat liberal (1808-1875)
Durant el segle XIX s'ha fet un pas de l'Antic Règim a l'Estat liberal, per tant el model de societat varia al llarg del temps.
• Societat de l'Antic Règim: Domina a Europa els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Amb la Revolució Francesa es trenca aquest model de societat, a finals del segle XVIII.
· Nivell polític: Hi ha una monarquia absoluta(el contrari és la república), això vol dir que el rei té tots els poders, l'executiu, el judicial i el legislatiu.
· Nivell econòmic: Està dividit en sectors, els sector primari és molt important, les zones rurals, etc... Aquest sistema rural es basava en el feudalisme.
· Nivell social: És una ciutat estamental, és una classificació de la societat on hi ha privilegiats i no. Existeix unadiferència de drets. Els grups dominants eren els nobles i els clergats, és a dir, els de l'alta burgesia.
• Societat de l'Estat Liberal: Societat Contemporània.
· Nivell polític: Hi ha una monarquia més una constitució per ser un estat lliberal. El rei no té tots els poders, tenen la sobirania nacional, igualtat davant la llei i la divisió de poders.
· Nivell econòmic: Revolució Industrial, elnou sistema econòmic era el sistema CAPITALISTA.
· Nivell social: Hi ha diferències entre classes, però econòmicament. És una societat de classes, hi ha mobilitat social, és a dir, si un neix a la classe baixa, en cas de que tingui sort, és intel·ligent o es guanya els diners com cal, pot passar a ser de la classe alta. Desapareixen els privilegis. Tots son iguals.
La construcció de l'Estatliberal: el desmantellament de l'Antic Règim i l'evolució dels principis fonamentals de les Constitucions espanyoles (1808-1873) en el seu context històric.
Esquema:
Carles IV (1788-1808)
Josep I - Guerra del Francès (1808-1814)
• - Constitució de Baiona (1808)
- Constitució de Cadis (1812)
Ferran VII - Retorn al absolutisme (1814-1820)
• - Trienni liberal (1820-1823)
- Dècada ominosa(1823-1833)
CARLES IV (1788-1808): Ho veiem des de dos punts de vista diferents.
• Política exterior:
En Carles IV, és un monarca absolut. Espanya té molt bona relació amb França, pq Lluís XVI de França és un Borbó, és el seu cosí. Hi va haver un pacte de família. L'enemic més fort d'Espanya era Anglaterra. Al 1789 hi va haver la revolució francesa i això va fer variar la relació amb França. Peròno van fer res pq el rei era el cosí d'en Lluís XVI. Al Lluís XVI el van condemnar a mort, i llavors la relació es trenca totalment. Del 1793 al 1795 fan una guerra a la França Revolucionaria. Aquesta guerra se'n diu “Guerra gran”. Espanya la va patir, ja que la guerra es feia a la frontera amb Espanya. (Catalunya, País Basc...) El castell de Figueres era el protector de Catalunya.
Curiosament, al'entrada de francesos, el Castell de Figueres es ca rendir sense fer casi un tret. Això era molt estrany. Més endavant van deduir que el Castell es va rendir, pq els francesos se'l coneixien de “pe a pa”.
Aquí no hi va haver ni vencedors ni vençuts. Simplement a partir del 1795, França va canviar. Va quedar en mans d'un directori (govern de 5 membres). Aleshores en Carles IV es replanteja lesrelacions amb França. Quan Espanya ha d'estar en contra de França, representa que ha d'estar a favor del seu enemic tradicional i això no ho poden aguantar, per això a la mínima torna a establir una relació amb França. Aprofita el canvi de govern per “ajuntar-se”, encara que aquest canvi de govern no dura gaire.
Al 1799 va haver un cop d'estat d'en Napoleón Bonaparte. Aquest es va proclamaremperador ell mateix. Els francesos van canviar el temps, quan va començar la revolució, els anys començaven de l'any 1, any 2,... i els mesos també (Brumari....)
En aquell moment, en Napoleón era molt poderós, tenia molta força. La primera potència mundial era Europa.
Napoleón no pot envair Espanya pq són els seus aliats. La vol envair pq és molt ambiciós. Ell se les manega per aconseguir tot el...