El antiguo régimen

TEMA 1: L’Europa de l’Antic Règim
INTRODUCCIÓ
L’Antic Règim, iniciat cap al segle XVI, designa el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval que es va mantenir a Europa fins les revolucions liberals burgeses. El que destaquem d’aquest règim és la supervivència del règim econòmic senyorial, un capitalisme comercial incipient, una poblacióestancada a causa de les crisis demogràfiques, societat en estaments i un sistema polític basat en l’absolutisme monàrquic.
No obstant, en els segles XVII i XVIII, amb la introducció de noves activitats econòmiques juntament amb nous grups socials i una altre manera de pensar, van debilitar profundament els fonaments de l’Antic Règim.

1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
“L’economia de l’AnticRègim era bàsicament rural. Entre el 80% i el 90% de la població es dedicava a tasques agrícoles, i aquesta activitat proporcionava gairebé el 75% de la producció global dels béns.”
1.1. La propietat de la terra
L’agricultura era la font de riquesa més important. Només una petita part de la terra és podia considerar propietat privada, ja que les altres estaven vinculades a un títol nobiliari,l’Església, a un municipi o una corona; aquests podien treure’n profit econòmic, però no la podien vendre.
La senyorial territorial és el conjunt de terres en mans d’un senyor (noble o eclesiàstic). Aquesta consta de la reserva senyorial que la formen les terres més productives que el senyor es reservava per a la seva explotació directa. La resta del territori de la senyoria estava dividida enparcel·les, anomenades masos.


1.2. Els drets senyorials
Eren un conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Aquests drets provenien de l’explotació econòmica de les seves propietats: els pagesos havien de fer les anomenades prestacions personals, i lliurar un tant per cent de la collita, a més de pagar unes taxes per utilitzar els monopolissenyorials.
També estava el dret, anomenat, senyoria jurisdiccional, on el senyor gaudia de jurisdicció. D’aquesta manera, el senyor exercia les regalies, que li atorgaven funcions militars, de justícia, fiscals i de govern, entre altres privilegis reials.
A tot això s’hi ha d’afegir el delme, que es l’obligació dels pagesos d’entregar la desena part de la collita a l’Església, per aixíassegurar el manteniment del clero i del culte i altres beneficiats.
1.3. Una producció insuficient
L’agricultura es mantenia com a activitat tradicional, molt endarrerida i amb productivitat molt baixa. Era una agricultura de subsistència (passar amb el mínim), dedicada al policonreu. Es basava amb l’autoconsum.
Per l’aprofitament de la terra, coexistien dos tipus d’explotació diferents: els campsoberts anomenats openfields, on s’hi produïa el guaret, i per altre banda hi havia les terres comunals, dedicades a boscs i pastures.
La producció ramadera també era insuficient ja que l’agricultura no produïa els aliments necessaris per augmentar la cabanya. La producció de carn i llet resultava molt reduïda, hi havia mala qualitat dels aliments, amb la qual la dieta de la població es basavasobretot en el consum de cereals.
S’hi patien periòdicament les anomenades crisis de subsistència i aquestes generaven protestes com les conegudes revoltes del pa.
1.4. Una població estancada
Com no teníem una bona agricultura que ajudes a augmentar la població, comportava que hi hagués un estancament demogràfic. La subalimentació, la falta d’higiene i els escassos recursos mèdics provocavenuna mortalitat elevada. En canvi, hi havia una natalitat molt alta ja que l’esperança de vida era molt baixa i l’edat dels adults era al voltant dels 45 anys.
Al mateix temps que veien que podia haver una prosperitat econòmica hi havia un augment demogràfic però la producció d’aliments era incapaç de créixer al mateix temps, per la qual molts cops les crisis de subsistència era l’origen...