El apego en el aula

"EL APEGO EN EL AULA"

El psicòleg John Bowlby va estudiar les influències i les repercussions de les experiències familiars a la infància, trobant l’origen de les dificultats juvenils en una infància infeliç o alterada. Bowlby va realitzar molts estudis a partir dels quals va desenvolupar la seva “teoria de l’aferrament”. Aquesta teoria de l’aferrament parteix de la idea que la manca de curaper part de la mare en els primers mesos de vida dels nadons, pot comportar problemes psicològics duradors. L’autor considera que els nadons tenen una predisposició biològica a establir un vincle afectiu amb un adult, normalment el seu cuidador més proper (mare, pare o qui se’n faci responsable), en qui buscarà protecció i seguretat, a més de cobrir les seves necessitats bàsiques com sónl’alimentació, la higiene o la calor. Aquesta figura de seguretat acabarà sent la seva figura d’aferrament, amb qui buscarà contacte i proximitat, i quan no la tingui a prop sentirà angoixa fins que de nou reaparegui.
Segons Bion, el nadó que no té experiències del món exterior, viu les necessitats com un fet desbordant, i donat que no poden expressar les seves emocions de manera clara, per l’absència dela capacitat del llenguatge, no poden ser controlades ni processades.
Per tal que mare i nadó mantinguin una proximitat amb una base segura que resulti còmoda per a tots dos, cal que negociïn una reciprocitat, en aquesta capacitat que té la mare d’entendre les senyals que el nen emet, és on es veu reflectida la qualitat de l’aferrament.
Aquesta capacitat de la figura d’aferrament farà disminuirla por i la incertesa que pot sentir l’infant davant d’allò que desconeix. Aquest és un aspecte molt significatiu per a les futures experiències del infant, ja que això serà el fonament per a tenir un bon desenvolupament.
És important saber que els nadons aprenen en base a allò que reben, és a dir, en base a les respostes que els donem davant les seves demandes; per això cal que hi hagi unasensibilitat i uns sentiments cap a ell, ja que aquestes experiències i interaccions el duran cap a un desenvolupament social i psicològic que serà decisiu per al seu futur. Pel que fa a això, cal recordar la idea de “los circulos de desventaja” de Bowlby en la que afirma que “els nens i les nenes abandonats avui seran les mares i els pares irresponsables de demà”. En comparació, per a Bowlby elsinfants que han viscut un aferrament segur tenen un model de representació de la seva figura d’aferrament com a persones properes, atentes a qui tenen afecte, i una idea de si mateixos positiva.



L'AFERRAMENT D’EVITACIÓ O DE REBUIG
En aquest tipus de conducta, es va observar que els infants no mostraven preocupació ni inseguretat en absència de les mares i que en presencia d’aquestes evitavenel contacte físic i visual amb elles; de la mateixa manera que es va observar que les mares ignoraven, en certa manera, les necessitats emocionals d’aquells infants, rebutjaven el contacte físic amb ells i sovint es mostraven malhumorades, a aquestes se’ls va anomenar mares amb .
Els infant, igual que molts adults, quan sorgeixen sentiments de por o quan tenen dubtes, busquen el contactecorporal de la persona estimada; però de la mateixa manera, poden aprendre a evitar-lo quan han experimentat un rebuig matern; presenten el conflicte “acercamiento –evitación” del que parlava Main.
Bowlby creu que quan un infant presenta una por a una situació externa o a un objecte, realment està encobrint la por a l’absència d’una persona; aquesta és una conducta d’evitació, amb la qual l’infantintenta negar la seva por i la seva necessitat envers la figura d’aferrament.
Main i Weston (1982) suggereixen la paradoxal idea de que aquest tipus d’aferrament evitatiu existeix per mantenir la proximitat, és a dir, que com la mare més ignora l’infant, aquest més requereix de les seves cures, i que encara que aquest no demostri la seva necessitat de contacte i afecte amb la mare de manera...