El arte de la guerra

El arte de la guerra
“La millor victòria és vèncer sense combatre, i aquesta és la diferència entre el prudent i l’ignorant”
“La guerra és de vital importància per l’Estat; és el domini de la vida o la mort, el camí cap a la supervivència o la pèrdua de l’Imperi: és forçós dominar-la bé”
En empresa, això vol dir que és important conèixer la situació, el context i a quins objectius es volarribar.
A l’hora d’establir plans, s’han de comparar diversos factors, com qui està més preparat, té millor coneixement del tema,… i coneixent cadascú la posició que ocupa i la responsabilitat que té a la tasca i també s’ha de saber quan atacar i com actuar a cada moment.
Un cop iniciades les negociacions, no és recomanable allargar-les el màxim possible, encara que portem avantatge en aquesta, jaque això acabarà per cansar-nos. És més, aquesta situació de cansament se’ns pot arribar a posar en contra i que l’altra part ens ataqui amb els nostres arguments.
Una bona negociació no és la que tracta d’enfonsar al bàndol contrari, sinó la que intenta desproveir a l’altra part de les seves armes, desmuntant els seus arguments. S’ha d’intentar acabar la negociació amb bons termes, tractar béles altres parts, de manera que en un futur s’hi pugui tornar a negociar i fins i tot obtenir millors acords en un futur.
A l’hora de dirigir una empresa, aquests pràctiques també són aplicables, i es “tradueixen” en el fet de els directius han d’intentar que els seus treballadors no facin sempre la mateixa tasca, com en una cadena de muntatge en sèrie, sinó que en puguin realitzar diferents dinsdel mateix procés de fabricació, com en una cadena en U, per tal de que l’activitat no resulti monòtona, que pot comportar una falta d’atenció de l’operari amb el conseqüent risc que això comporta en segons quins sectors.






També és aplicable en el sentit de que si hem de informar una incidència a un treballador, hem de dir-ho bé, sense cridar ni humiliar-lo, sinó que s’ha de comunicarquè ha passat, demanar-li explicacions i que assumeixi la seva responsabilitat i culpa per tal de que no es repeteixi la incidència. Si escridassem i/o humiliem al treballador pel què ha fet malament, només aconseguirem que se’ns posi en contra i que rendeixi menys.
L’autor proposa diverses maneres d’actuar, que són aplicables a la negociació: si les forces pròpies són deu vegades superiors,rodeja’l, si són cinc vegades superiors ataca’l i si són dues vegades superiors divideix-los. També podem estar en inferioritat, de manera que hem d’estar en guàrdia i no cedir fàcilment a les pressions del contrari o dels treballadors, ja que pot comportar un no-assoliment del què buscàvem.
Ha d’haver-hi un equip de direcció o un bon cap que sàpiga dirigir al personal, tothom ha de saber quin és elrol que té a l’empresa, quina és la seva tasca i les seves aptituds per dur-les a terme.
Durant una negociació, no mostrem d’entrada quina és la nostra línia d’atac, amb l’objectiu de descobrir en què és més vulnerable l’altra part. Un cop conegudes les debilitats, serà el moment de passar a l’acció. Obtenir un acord favorable no és només qüestió de sort o ser més intel·ligent, sinó que es deual fet d’haver-se preparat, portant una estratègia i haver adquirit una posició de victòria segura.
Els experts en negociació són capaços d’obtenir el què volen i assolir l’objectiu que tenen marcat. S’han de manipular les percepcions de l’altra part, fer-li creure que no dominem sobre el tema, per llavors atacar inesperadament.
El mateix en la direcció, s’ha de saber dirigir bé, donant lesordres i que l’equip les executi bé i al moment, però cal saber seguir un ordre i dir les coses quan toquen, tenir una bona percepció per quan fer-ho i no només atacar i retreure a la babalà.
S’ha de saber anticipar-se a les accions, preparar-se per a qualsevol situació adversa que es pugui trobar, s’ha d’estar preparat i s’ha d’estar convençut del què es vol aconseguir, mantenint-se ferm i impedir...