El autismo

L’autisme
Què és l’autisme?
Com es diagnostica?
Características del pacient autista?
Cambien els síntomes?
Causes?
Tractament?
Recerca científica de l’autisme
Trastorns que es confonen amb l’autisme


1.
L’autisme o ASD (autism spectrum disorder) es un trastorn complex del neurodesenvolupament caracteritzat per impediments socials, dificultats en la comunicació i greus dèficits enel desenvolupament. Afecta la socialització, la comunicació, la imaginació, la planificació y evidencia de conductes repetitives o inusuals. Amb el temps, la freqüència d’aquests trastorn ha augmentat (6 casos por cada 1.000 nens pateixen d’autisme). Els barons tenen quatre vegades més probabilitat de patir ASD que les dones. A causa d’aquests augments en els últims anys ha augmentat també lainvestigació d’aquest trastorn.


Diferents trastorns
El conjunt de trastorn es poden classificar en tres grups:
1. Trastorn de les relacions socials: no es relaciona amb el món que l’envolta. La seva elació és anormal amb persones , objectes i animals. No distingeix els acondiciaments.
2. Trastorn de la comunicació: qualsevol combinació dels sentits i les seves respostes estan afectats, i lamanera en que el nen controla el seu cos. La parla i el llenguatge no apareixen o tarden en aparèixer, tot i que hi poden haver capacitats intel·lectuals evidents.
Trastorn psíquic: falta de flexibilitat mental.

CARACTERÍSTIQUES DEL AUTISME:
Les característiques associades a l'autisme es divideixen en tres categories:
1. Comunicació: (biològic) les habilitats de comunicació de les personesamb síndrome autista són unes de les de major dificultats. El llenguatge expressiu i receptiu són de gran importància, però en una persona autista això sembla no ser-ho ja que ells no es comuniquen amb els altres, estan com submergits en el seu propi món, tenen una incapacitat per establir una comunicació, les seves respostes estan afectades per seus sentits. Més del 50% no té llenguatge verbal.
2.Comportament: (psicològic) Els seus conductes són involuntàries, experimenten dificultats sensorials per una inadequada resposta als estímuls externs. Té algunes conductes estranyes com: no témer als perills, no solen tenir por de res, no expressen les seves emocions, no tenen imaginació, tenen moviments repetitius (aplaudir, bressolar-se, aletejar les mans, etc.), Tenen la mirada perduda, evitenel contacte amb la vista, criden sense causa, no tenen principi de realitat. No tenen format seva estructura psíquica. No és estrany que l'autista no mostri interès en aprendre. El aprèn d'acord amb les seves percepcions i els seus interessos, però li és difícil compartir el nostre model pedagògic, basat en la introjecció d'unes motivacions i interessos en adquirir habilitats cognitives iconeixements. La capacitat intel · lectual de l'autista pot ser bona, fins i tot alta, però la seva direccionalitat i utilització no necessàriament segueix el curs que s'imposa en l'entorn escolar. Una característica molt comuna és la ignorància del perill. El nen normal aprèn que es pot fer mal perquè l'hi ensenyen els seus pares, li expliquen el que no ha de fer, per evitar lesionar-se. Però l'autista,pot ser que no adquireixi més que una noció molt simple del sentit de protecció.
3. Socialització: (social) aquesta categoria és la més dificultosa perquè no es relacionen amb els altres, no es donen compte de les diferents situacions socials ni dels sentiments dels altres, prefereixen estar sols. Es relacionen millor amb els objectes que amb les persones. El símptoma més típic de l'autisme ésla manca de reciprocitat en la relació social. Les claus de l'empatia estan absents o són rudimentàries. El autista observa el món físic, ha vegades amb una profunditat i intensitat no habitual. La realitat audible i visible és el món que ell entén i que potser li resulta coherent. Aquesta realitat pot ser per l'autista plaent o ingrata, però no pot compartir les sensacions que experimenta amb...