El Banquet (Plató)

El Banquet de Plató

1. Síntesi

Aquesta obra correspon al període de maduresa, moment en el qual el pensament platònic es fa més visible, deixant enrere el pensament socràtic. Els diàlegs d’aquesta època (El banquet, Fedó, La república i Fedre) són un reflex de l’activitat que Plató desenvolupava a l’Acadèmia junt els seus deixebles.

L’acció relatada en El Banquet cal situar-la a l’any416 aC quan Plató tenia onze anys, per tant no era present en el banquet en qüestió sinó que ens narra uns esdeveniments de base real de la qual podia haver-ne sentit parlar remotament i per tant els discursos pronunciats no es poden considerar de veracitat històrica. Una altra de les característiques peculiars d’El banquet és que tampoc no es tracta d’un diàleg pròpiament dit sinó que és unareproducció dels discursos pronunciats durant una reunió de persones; d’aquí ve que altres traduccions parlin de convit o simposi.

Cal tenir clar quin era el sentit i el significat d’un banquet de l’època. A diferència de l’època moderna, ens els banquets clàssics es menjava poc, just per fer coixí, però es bevia molt (en grec banquet és sympósion, del ver sympíno que significa “beure plegats”) itenien un marcat caràcter d’homenatge al déu Dionís. En el banquet platònic els comensals decideixen prescindir del vi així com també del so de la flauta. Ens trobem davant d’un banquet que és més aviat un “antibanquet”, però aquesta decisió està ben fonamentada i té relació amb el motiu pel quan se celebra el banquet en si: la victòria del poeta Agató, premiat per la seva primera tragèdia; moltsdels presents en el banquet ja s’havien reunit el dia abans, havent begut de manera habitual, és a dir, sense mesura. Per tant presenten un estat que actualment definiríem com a “ressaca”.

L’acció no ens és narrada directament, se’ns explica de manera indirecte per boca d’Apol·lodor (que no va ser present en el banquet) quan comenta a uns coneguts una conversa que va tenir dies enrere ambGlaucó (que tampoc hi va ser present). Per tant, i resumint, Apol·lodor explica a un coneguts (que no sabem qui són) l’explicació que ell mateix ha fet a Glaucó d’uns esdeveniments explicats inicialment per Aristodem (tampoc present). Aquest embull de “m’han dit que ha dit” es complica encara més quan dins la narració té lloc la reproducció d’un diàleg que Sòcrates va mantenir amb la sacerdotessaDiotima.

Centrem-nos en el fil narratiu. La narració comença quan Glaucó crida de lluny a Apol·lodor per informar-se detalladament de quins van ser els discursos sobre l’amor durat la reunió d’Agató, de Sòcrates i d’Alcibíades entre altres. Apol·lodor li aclareix que aquests fets queden molt enrere en el temps, quan ells eren infants, i que si ell en té coneixement és gràcies a Aristodem, deixeble deSòcrates, que va ser present en el banquet de victòria; Apol·lodor va contrastar aquesta informació temps després amb el mateix Sòcrates que . En aquest moment Apol·lodor explica als seus companys que ell i Glaucó van caminar junts cap a la ciutat aprofitant aquest moment per conversar sobre el banquet.

I aquí s’inicien els fets del dia del banquet, explicant la trobada entre Aristodem iSòcrates, destacant que el primer observa que el segon va molt mudat (és a dir, amb les sandàlies posades i ben rentat). En interrogar-lo sobre el motiu d’anar tan net i polit, Sòcrates li confessa que se’n va a dinar a casa d’Agató després que el dia abans hagués aconseguit defugir-lo durant la celebració de la seva victòria . Seguidament Sòcrates repte a Aristodem a assistir a un dinar on no ha estatconvidat i aquest li respon que ho farà si així li mana (en el seu relat Apol·lodor insinua que Aristodem podria haver estat ). Aristodem mostra certa preocupació pel fet de presentar-se sense haver estat convidat i li demana a Sòcrates que pensi com justificarà la seva presència. Aleshores, Sòcrates comença a quedar-se enrere en el camí deliberadament (tal com sembla que era propi en ell) de...