El Barroc

EL BARROC:

Moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII. Respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics il'optimisme racionalista. A l'anterior percaça d'arquetipus s'oposà el retrat de la vida immediata, amb la qual cosa es produí una irrupció del vitalisme (la força serà preferida a la bellesa) i d'unnaturalisme sense naturalitat, crispat. El tema del temps adquirí una importància cabdal. Estilísticament el literat barroc es llançà d'una manera deliberada a l'explotació dels recursos de la retòrica, dela sintaxi, de la versificació, a utilitzar sense mesura tots els recursos del seu art, sense témer de caure en l'artifici.

A la Península Ibèrica la decadència econòmica iniciada a la mort deFelip II, el replegament i l'aïllament interns i la fidelitat a la contrareforma són factors que ajuden a entendre l'esclat especial del barroc castellà, que exasperà, recarregà o subtilitzà les tècniquesestilístiques i sintàctiques del vocabulari, la retòrica i la composició literàries, i incidí en les cultures veïnes. Les circumstàncies que comportaren l'aparició del barroc català foren semblants ales del castellà, però hi incidiren, a més, unes condicions històriques pròpies i una de les crisis més agudes que ha sofert mai la cultura del país.

De fet, les primeres manifestacions pròpiamentbarroques (figures anteriors com Joan Timoneda o Joan Pujol poden considerar-se com uns inicials símptomes literaris de la contrareforma) no es produïren fins a començament del segle xvii i esprolongaren durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements d'estètica rococó. En general, la influència dels principals temes i autors castellans (Luis de Góngora, Calderón de la Barca, Baltasar Gracián) esnotà especialment en el vocabulari i la sintaxi de la poesia i el teatre, i també en la predicació, en els certàmens poètics de l'època i fins i tot en els gèneres populars. Una figura cabdal del...