El bon mestre

El bon mestre
La feina del mestre és vocacional. La paraula vocació deriva del llatí vocatio, -onis, que significa idea de cridar, de demanar. Un bon mestre ha de ser capaç de sentir i escoltar la crida i demanda dels infants que arriben nous a l’escola i necessiten orientació per adaptar-se i acomodar-se en un món que per ells és totalment desconegut. És per aquest motiu, que ens atrevim a dirque la nostre feina és vocacional, ja que qualsevol feina enfocada a atendre les necessitats dels altres ho és. Els nostres alumnes reclamaran la nostre ajuda i nosaltres haurem de saber quan ens necessiten i què fer per ajudar-los.

Però en moltes ocasions els mestres hem d’escoltar com la gent diu que la feina de mestre no ha de se vocacional, sinó que és suficient amb ser un bonprofessional, comporta ser receptiu a totes aquelles preguntes que venen d’un sol alumne com ara ; “quins interessos pot tenir? Quina és la seva experiència familiar?...”. Aquesta feina implica no saber quins resultats s’obtindran, si seran bons o dolents, però aquesta incertesa no treu que la feina s’hagi de fer tant bé com es pugui.

Entenem la professió de mestre com la capacitat de reflexionar sobre elque succeeix a l’aula. Per exemple, les respostes a aquelles preguntes inesperades han d’ajudar als alumnes a entendre-ho de la millor forma possible. No tot és dir la resposta, és necessari conduir a l’alumne a trobar-la.

La feina de mestre és una qüestió d’ètica i a la vegada una qüestió d’art. Segons Àngels Ferrer1, aquesta feina té més a veure amb l’art que amb la ciència tot i que laciència és molt necessària.

1 Àngels Ferrer i Sensat. (Barcelona, 1904-1992). Filla de la pedagoga Rosa Sensat, neix a Barcelona el 18 de maig del 1904. Mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals amb vocació des de ben petita, va marcar un abans i un després en l'ensenyament, amb la manera genuïnament catalana d'entendre el món i explicar-lo als homes i dones d'avui.

Aquest ofici tambéens exigeix una acció reflexiva, és a dir un pensament íntimament lligat a l’acció, a allò que et pot passar en un moment sense ser previst, és el que li passa a un mestre durant un dia a l’aula.

Un bon mestre podrà ser capaç de fer la millor feina amb les accions més petites i els gestos més imperceptibles.

Ser un bon mestre és fonamental perquè el procés d’aprenentatge de l’infants’adquireixi amb èxit.

Per definir un bon mestre no sabem exactament quines són les qualitats o habilitats que ha de posseir, però si sabem que és el que no ha de dur a terme:

- No pot ser un bon mestre qui es creu superior als altres, i discrimina ja sigui per raça, sexe o condició social.

- Qui no se sent responsable dels infants que hi ha a l’escola.

- Qui no confia en lescapacitats dels altres. Encara que hi hagi nens amb menys possibilitats, tots poden aprendre més del que saben, mai hem de deixar un nen de banda pel sol fet de que sembli que no tingui possibilitats.

- Qui creu que el món ja està bé així i no necessita millorar.

- Qui davant d’un conflicte l’única solució que troba és l’exclusió.

- Qui té una mirada negativa davant de la feinafeta.

- No es pot tenir sang freda, aquells mestres que necessiten de les Administracions per saber que han o no han de fer.

- No es pot amagar res als nens per desagradable o incòmode que resulti.

- No pot arribar a pretendre establir una relació d’amistat amb l’alumne.

- Un mestre no pot situar-se mai per sobre l’autonomia del nen.

Tot i no saber que és el queexactament ha de fer un bon mestre si sabem els reptes que els hi toca assumir:

- Per poder arribar a ser un bon mestre hauríem d’assumir les diferents característiques.

• Conèixer el món.

• Tenir imaginació.

• Tenir diferents punts de vista.

• No tenir la ment tancada.

• No conformar-se mai i voler sempre una cosa més.

• Utilitzar un bon diàleg,...