El bon moro
Páginas: 9 (2098 palabras)
Publicado: 24 de diciembre de 2014
El bon moro i els pagesos bons
Joan Castelló Guasch, en la seua meritòria feina de recollida de contalles populars, va posar-nos a l'abast la rondalla de Sa segada des bon moro al llibre Rondaies eivissenques i contes de sa majora (Palma, 1976, p. 41-55). Abans, I. Macabich, que l'havia escoltat de boca d'una majora de Fruitera el 1936, en va fer un resum publicat a Historia de Ibiza (vol.IV, p. 265-266). Més tard, Gabriel Janer Manila la va versificar i la inclogué en el seu llibre Bon viage faci la cadernera (Palma, 1987). Maria del Mar Bonet va posar música a aquells versos de la rondalla i, darrerament, Joan Murenu ha fet la seua pròpia versió que podem escoltar a Trencadisc (2009). La rondalla, per tant, ha tengut un recorregut llarg. Ara és convenient recordar-la perquè alseu voltant s'elabora la reflexió que és el motiu central d'aquesta col·laboració amb El Pitiús 2014.
Sa segada des bon moro narra la història d'un moro, Amet, que va ser enviat pel seu amo, un senyor de Dalt Vila, a buscar una gerra d'oli nou a la hisenda que tenia a Fruitera. Conegut pels mijorals de la finca, li donaren l'oli que el senyor reclamava i Amet emprengué el camí de tornada cap aVila. Un tros avall, la gerra li va caure i, aterrit per quina seria la reacció del seu senyor davant la pèrdua de l'oli, va estimar-se més tornar cap a cals mijorals amb els gemecs, plors i crits de qui es troba talment desesperat. Els pagesos conegueren la sinceritat del neguit d'Amet i, com que estaven certs que el senyor l'havia de castigar ben de veres per aquella feta, entendrits, li lliurarenuna altra gerra de l'oli que havia de salvar Amet de l'ira de l'amo. Amet es va desfer en agraïments i va jurar que els ho compensaria en ser que pogués.
Durant setmanes, els mijorals no saberen res de n'Amet, fins que els va arribar la nova que havia fugit de l'illa en companyia d'altres moros. El temps entre novembre —quan l'oli és nou— i el juliol va passar i l'hora segar es vengué damuntdels mijorals. Ells, ja d'una certa edat, patien només de pensar la feinada que els esperava. De bon matí del dia tallat per començar a fer treballar la falç, els mijorals quedaren espantats quan giraren els ulls cap al terç i el veieren segat ben arran i l'era plena de garbes. El bon moro, Amet, els havia tornat el favor i des d'Alger havia solcat la mar per fer aquella segada juntament amb altresmoros parents o amics seus.
La rondalla acaba així. Tracta, per tant, de la inesperada bonhomia dels protagonistes. Inesperada perquè d'una banda Amet va complir la seua paraula igualant, almenys, l'esforç dels pagesos que li reposaren l'oli vessat. El que sorprèn de la història és que contradiu l'estereotip del moro i el tractament que, d'acord amb aquesta imatge prefixada, s'havia de donarals moros. En aquest fet rau l'originalitat del conte, el qual es construeix, justament, al voltant de la relació hostil, de desconfiança i desigualtat que el lector espera que s'estableixi entre persones culturalment diferents (moro / cristians) i de condició aparentment oposada (captiu / lliures) i el que realment va succeir. La rondalla troba la seua raó d'existir en aquest trencament de larelació estereotipada que havia de regir entre moros i cristians.
Com totes les rondalles, no està situada cronològicament en un moment determinat. Conté, això no obstant, elements que permeten situar-la en una època, tot i que certament llarga. Amet era un captiu, concretament d'un senyor de Vila, de Dalt Vila per ser exactes. Pel que sabem, els senyors de Dalt Vila tengueren captius —amets comse'n deia de tots, ja que Ahmed era un nom freqüent entre ells— des de l'endemà de la conquesta fins a ben entrat el segle XIX. Els documents ens permeten conèixer que, a més de captius, els senyors tenien terres a la pagesia, preferentment, al pla de Vila i al de ses Salines. No debades Fruitera, on té lloc l'acció principal de la rondalla, se situa en els confins de gregal del primer dels dits...
Joan Castelló Guasch, en la seua meritòria feina de recollida de contalles populars, va posar-nos a l'abast la rondalla de Sa segada des bon moro al llibre Rondaies eivissenques i contes de sa majora (Palma, 1976, p. 41-55). Abans, I. Macabich, que l'havia escoltat de boca d'una majora de Fruitera el 1936, en va fer un resum publicat a Historia de Ibiza (vol.IV, p. 265-266). Més tard, Gabriel Janer Manila la va versificar i la inclogué en el seu llibre Bon viage faci la cadernera (Palma, 1987). Maria del Mar Bonet va posar música a aquells versos de la rondalla i, darrerament, Joan Murenu ha fet la seua pròpia versió que podem escoltar a Trencadisc (2009). La rondalla, per tant, ha tengut un recorregut llarg. Ara és convenient recordar-la perquè alseu voltant s'elabora la reflexió que és el motiu central d'aquesta col·laboració amb El Pitiús 2014.
Sa segada des bon moro narra la història d'un moro, Amet, que va ser enviat pel seu amo, un senyor de Dalt Vila, a buscar una gerra d'oli nou a la hisenda que tenia a Fruitera. Conegut pels mijorals de la finca, li donaren l'oli que el senyor reclamava i Amet emprengué el camí de tornada cap aVila. Un tros avall, la gerra li va caure i, aterrit per quina seria la reacció del seu senyor davant la pèrdua de l'oli, va estimar-se més tornar cap a cals mijorals amb els gemecs, plors i crits de qui es troba talment desesperat. Els pagesos conegueren la sinceritat del neguit d'Amet i, com que estaven certs que el senyor l'havia de castigar ben de veres per aquella feta, entendrits, li lliurarenuna altra gerra de l'oli que havia de salvar Amet de l'ira de l'amo. Amet es va desfer en agraïments i va jurar que els ho compensaria en ser que pogués.
Durant setmanes, els mijorals no saberen res de n'Amet, fins que els va arribar la nova que havia fugit de l'illa en companyia d'altres moros. El temps entre novembre —quan l'oli és nou— i el juliol va passar i l'hora segar es vengué damuntdels mijorals. Ells, ja d'una certa edat, patien només de pensar la feinada que els esperava. De bon matí del dia tallat per començar a fer treballar la falç, els mijorals quedaren espantats quan giraren els ulls cap al terç i el veieren segat ben arran i l'era plena de garbes. El bon moro, Amet, els havia tornat el favor i des d'Alger havia solcat la mar per fer aquella segada juntament amb altresmoros parents o amics seus.
La rondalla acaba així. Tracta, per tant, de la inesperada bonhomia dels protagonistes. Inesperada perquè d'una banda Amet va complir la seua paraula igualant, almenys, l'esforç dels pagesos que li reposaren l'oli vessat. El que sorprèn de la història és que contradiu l'estereotip del moro i el tractament que, d'acord amb aquesta imatge prefixada, s'havia de donarals moros. En aquest fet rau l'originalitat del conte, el qual es construeix, justament, al voltant de la relació hostil, de desconfiança i desigualtat que el lector espera que s'estableixi entre persones culturalment diferents (moro / cristians) i de condició aparentment oposada (captiu / lliures) i el que realment va succeir. La rondalla troba la seua raó d'existir en aquest trencament de larelació estereotipada que havia de regir entre moros i cristians.
Com totes les rondalles, no està situada cronològicament en un moment determinat. Conté, això no obstant, elements que permeten situar-la en una època, tot i que certament llarga. Amet era un captiu, concretament d'un senyor de Vila, de Dalt Vila per ser exactes. Pel que sabem, els senyors de Dalt Vila tengueren captius —amets comse'n deia de tots, ja que Ahmed era un nom freqüent entre ells— des de l'endemà de la conquesta fins a ben entrat el segle XIX. Els documents ens permeten conèixer que, a més de captius, els senyors tenien terres a la pagesia, preferentment, al pla de Vila i al de ses Salines. No debades Fruitera, on té lloc l'acció principal de la rondalla, se situa en els confins de gregal del primer dels dits...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.