El Bovarisme

El BOVARISME
El Bovarisme, en termes psicològics, consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és. Aquest terme psicològic l’introduíJules de Gualtier. El terme prové de la novel·la Madame Bovary. En termes més “generals”, el Bovarisme fa referència a l’estat d’insatisfacció crònica d’una persona produït pel contrast entre les sevesil·lusions i aspiracions (que generalment són desproporcionades anvers les seves pròpies possibilitats) amb la realitat. Això es pot trobar clarament en el personatge d'Emma Bovary. Emma és unpersonatge que ha llegit moltes novel·les romàntiques i que se li ha ficat al cap que l’home de la seva vida ha de ser i actuar com aquells de les novel.les romàntiques (ha de ser valent, romàntic, had’estar disposat a donar la vida per ella, etc). Per això quan coneix a Charles Bovary se n'enamora, ja que Charles és diferent dels (pocs) homes que ha conegut i és metge, cosa que pot recordar-li a und’aquells herois de les seves novel·les. Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa els preparatius per al casament, on demana al seu pareque “el casori fos celebrat a mitjanit a la lluor de les torxes”, tot i que al final el seu pare es nega. Els primers dies després del casament, Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, peròdesprés, i aquí ve l’anomenat “Bovarisme”, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d’aquells llibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pelfet que Charles no s’adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa a Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que és ella l’única culpable, car pretén que altres solucionin la sevavida quan és ella la que l’ha de solucionar. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa de tot allò dolent que li passa a Charles. Més endavant, quan ella i Charles...