EL BUDISME













El budisme. Siddharta Gautana.
La mare de buda era una princesa molt bonica i rica. Viatjava embarassada i el seu seguici es va aturar perquè descansés la princesa. Maia, laprincesa estimada va tenir un somni, aquella nit, molt especial. Va somiar que ballava amb un elefant, símbol de divinitat i fertilitat a l’Índia. Per tant era un somni profètic de bons auguris.El pare va organitzar una gran festa per demostrar la seva riquesa i el seu poder. Tothom era allà per rebre el nou vingut . Al mig de la festa va apereixer un sabi molt conegut, que anava pobramentvestit, i va demanar agafar el nen. L’home li va dir a la gent que estava emocionat perquè havia nascut un nen que canviaria el destí de la humanitat. Tothom va quedar conmocionat per aquestes paraules,sobretot el pare que el va enfadar i el a fer fora de la festa. El pare desitjava però al seu fill un destí diferent del que havia dit el savi. El seu fill havia d’heretar totes les seves terres iser el nou quan ell no fos. LA seva mare es va posar malalta i va morir i la seva educació la va rebre del seu pare i la seva tieta.
Buda va arribar als 30 anys i es va casar, i va tenir un fill i undia la seva dona li va regalar una melodia musical, buda va preguntar:
D’on és aquesta melodia tan bonica?
La dona va quedar commocionada per aquestes paraules. Ja que aquesta melodia tenia elorigen de un país exòtic. I Buda no havia sortit mai de palau. El pare s’hi va negar, però davant de la insistència de ell el pare va accedir però prepararà una farsa.

El pare prepara un gran escenaride benvinguda a la festa de la sortida del temple de Buda.
Entre la gent i davant de la mirada feliç de Buda descobreix dos homes grans, que s’aguanten drets i els falten les dents. Buda quedasorprès per aquesta visió i s’escapa darrere el vells, Buda queda sorprès. Després es troba a un home malalt, que pateix i també amb la mort. Buda té un sentiment molt gran de tristesa i comença a plorar...