El Càstig és necessari?

EL CÀSTIG
L’establiment d’una societat mitjançant els vincles culturals ha comportat la creació d’un seguit de normes ètiques, morals o penals que han marcat l’ordre a seguir pels seus habitants.Com bé sabem, les normes poden variar o no, depenent en el lloc geogràfic que ens situem, per la família on naixem, o el grup cultural o religiós al que pertanyem.
Però aplegats a aquest fantàsticpunt on segons la teoria tot va bé, es planteja un problema que ha estat present sinó directament, si indirectament al llarg de la història. Les normes existents estan per acomplir-se, aleshores quèfer amb aquell que desobeeix, què fer amb aquell que decideix no seguir les pautes marcades per la societat, així fins a un llarg etcètera de preguntes que són la punta d’un iceberg amagat a l’aiguai que va molt més enllà d’una simple pregunta. Aquesta pregunta no és altra que si és necessari el càstig o no.
Tanmateix aquesta qüestió –al meu parèixer filosòfica- no pot generalitzar-se perquè elcàstig pot ser des d’ una arma de control polític, fins simplement el consell ètic d’una pare el qual vol del seu fill el millor.
Per tant, el càstig tant com no pot ser aplicat en la seuatotalitat dels casos d’incompliment de les regles, tampoc pot ser obviat en la seua totalitat per un determinat nombre de delictes.
Començant la casa per la teulada –com sovintment comença tot en aquestmón-, els càstigs són aplicats per a la correcció d’una conducta, però la seua correcció no comporta a res més que la inducció d’una altra, per tant, el càstig és utilitzat en el benefici de la totalitatd’un grup, d’un conjunt, d’una ciutat o d’una societat. Aquest benefici, però, elimina la llibertat del executant de l’acció que passa de destructor –de les normes-, a ser un construït. Un construïtde l’òrgan de poder, que no veu en el càstig la finalitat de reconstruir a la persona sinó de moldejar-la al seu gust, donant-li el color i forma adequat per a la situació.
Com ja havia esmentat...