El Cafè de la Granota (resum)

El cafè de la Granota

Un barril de sabó moll

Aquest capítol del cafè de la granota tracta sobre una escena quotidiana, on el principal protagonista és Florenci, un noi que ajuda a descarregar la mercaderia dels llaüts de la mina Teresa. Aquest cop transporten sabó, ja que al poble no se'n fabrica. La missió del Florenci, doncs, és portar un barril de sabó moll a la botiga del poble: la del'Adelaida. El seu cap, en Pere Camps, és un home agressiu que tracta malament als seus treballadors i Florenci no n'és una excepció. Mentre va pujant pels carrers del poble, el narrador (a qui li han explicat la història) ens va presentant a la gent del poble, d'entre qui hi ha la Marieta Peris, coneguda per les seves cuixes; Miquel, alies la Clenxa, qui és un barber que després marxaria a Parísi la Teresa, que escolta a en Florenci remugar. En un moment donat, i amb ningú de testimoni, es veu què, encara no se sap com, a en Florenci se li escapava el barril, que va rodolant fins al bar Alexandre. Al ser sabó i estar mullat rellisca molt bé. A partir d'aquest dia es recorda l'anècdota, sent comparat fins i tot Florenci amb un personatge mitològic.

La Plaga de la Ribera

Aquestconte, de caràcter més satíric està escrit en format de carta. L'escriu en Jeroni Salses i va dirigida cap el cap de la presó de Lleida. El primer que fa el senyor Salses és presentar-se, deixant clar que fa molt bé la seva feina. També presumeix dels seus discursos; són tan bons que fins i tot el dia que pregona l'arribada de sardines tothom en compra al sentir-lo (aquest és un dels nombrososexemples). Un cop acabada la seva presentació, no curta, exposa el seu problema. Resulta que estan fent obres a l'ajuntament, i com que hi havia masses coses l'alcalde ha decidit repartir els béns entre tots els empleats. Al senyor Salses, entre d'altres coses, li toca un presoner: la Plaga de la Ribera (el seu nom real és Valerià). Va ser agafat perquè se li va encallar un tractor que havia robat al migde la plaça del poble. Després de mesos de convivència, el senyor Jeroni i la seva dona fan amistat amb el Valerià, que per cert fa unes sopes molt bones. El pobre vol ser delinqüent, però tot li surt sempre malament. I és per això que en Jeroni escriu al cap de la presó: per enviar-lo un temps i que així aprengui de l'ofici de ser delinqüent, una petició no massa comuna.

Absoltes i sepeli deNicolau Vilaplana

A l'igual que el primer capítol, el conte comença amb el narrador recordant com Cristòfol li parla d'una historia al Cafè de la Granota. El tema de conversa aquest cop és l'enterrament de l'oncle Nicolau, molt estimat a Mequinensa per ser un bocí de pa. Però el pobre no va tenir massa bona sort el dia de morir-se, ja que el poble jugava un partit molt important contra el pobleveí, el Masos de Cinca. A tot el poble li agradava molt el futbol i aquell era un partit que ningú es volia perdre. Tot i això, alguns van assistir a l'enterrament, ja que l'oncle Nicolau s'ho mereixia. Hauria pogut ser en altre dates, però donava la casualitat que el rector que havia d'oficiar la missa de l'enterrament estava fora, i el que havia de venir només podia a una hora: la del partit.Així doncs tots els que van assistir a l'enterrament ho feien amb una orella escoltant al eclesiàstic i l'altre al partit, només uns carrers més enllà. Dona la casualitat que el gol local es produeix mentre la llatinada dominus vobiscum, nom amb el que encara ara es recorda aquell gol, a l'igual que el gol de l'empat és el requiescat in pace. Al final de l'enterrament, tots passen pel camp defutbol per veure els minuts finals i un cop acabat el partit, fins els de l'altre poble i l'àrbitre s'uneixen al dol.

Paraules des d’un oliver

Aquesta conte és un monòleg força irònic d'un home pujat a dalt a una olivera. El conte comença sent aquest sorprès per l'Isidre. Tan gran és l'ensurt que el protagonista, segons ell mateix diu, casi es cau de l'olivera. Afirma que mai se sap a qui es...