el cafè de la granota
VALORACIÓ PERSONAL
El Cafè de la Granota, obra escrita per Jesús Moncada, el conjunt d’històries narrades pels diferents personatges, és divertit,viu i alhora molt original. En tots els contes explicats, que tenen lloc a Mequinensa i a altres llocs de la ribera, on s’hi veuen plasmats tot tipus de temes, inclusivamentmitjançant la ironia, podem observar una diferència notable amb els llibres o novel·les que estem acostumats a llegir.
L’humor, el sentit del ridícul, o en algunesocasions, la tristesa amb el que descriu tots els esdeveniments, i les característiques dels personatges que apareixen són la clau per atraure a tot tipus de lectors. Ens podemtrobar amb contes amb estructura epistolar, on tracten temes tristos com per exemple la mort, per mitjà de la ironia, la innocència, el grau de crueltat, i sobretot, el nivell detafaneria al que pot arribar la gent, està molt ben tractat i reflectit.
En un principi, resulta una mica sorprenent el vocabulari que empra Moncada, i els recursosliteraris que utilitza. No resulten molt difícils de comprendre dintre del context, tot i que certament, al ser una obra d’una altra època, en algunes ocasions, segons quins temestractava, no es veia molt clar sobre què feia referència, o fins i tot no hi havia benvolgut petites descripcions en les quals donava pràcticament tot el sentit a la històriaexplicada.
Penso que ha sigut capaç de mostrar-nos amb detall i amb molta agudesa la imatge d’una societat, o en aquest cas, d’un poble. On les conclusions que he extret,són que no sempre la gent és que sembla ser, i que en aquesta vida ens hem de prendre les coses amb un toc més humorístic, ja que és la millor manera de fer-les front.
Regístrate para leer el documento completo.