El cafè de la granota

UN BARRIL DE SABÓ MOLL:
El conte se situa en un dia lleig i enagrit. Al port la tripulació de Pere Camps descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Flix a la matinada. Pere Camps, el patró va ordenar a Florenci, un dels peons que portés el barril a la botiga d’Adelaida. La botiga era a la punta de dalt del carreró de Sant Francesc. El camí que havia de seguir era una línia rectaperò molt dura de pujar amb un barril i sense ajuda. Florenci mai es queixava, no deia ni mitja parula, i Pere Camps s’aprofitava d’ell de mala manera. Al pobre noi se li feia pesat, però de mica en mica ho pujava. Es va posar a ploure. Uns minuts desprès es va sentir un tro. Tothom molt espantat vasortir al carrer i van veure que el barril d’en Florenci, pot ser pel cansament o pot ser perquè se li havia esmunyit de les mans, s’havia esclafat al bar d’Alexandre. Tot el paviment estava ple de sabó i amb la pluja es va convertir en escuma.

LA PLAGA DE LA RIBERA:
Aquest conte està redactat en forma de carta, que escriu Jeroni Salses i Santapiga, agutzil, al director de la presó de Lleida. Elprimer que fa Jeroni és presentar-se, tot tirant-se floretes, i explicant els defectes que observa en molts agutzils dels pobles del voltant, ell és com cal, tots haurien de seguir el seu exemple. Explica la bona tècnica que cal tenir a l’hora de fer pregons.
Tota la història que explica va començar amb la decisió d’enderrocar l’edifici vell i fer-ne un de nou. El problema és que no sabien onguardar el mobiliari de l’ajuntament mentre es feien les obres, així que es va repartir entre els regidors. Entre el lot de Jeroni, li va tocar el presoner dels calabossos de l’ajuntament, Valerià, la Plaga de la Ribera, amb el qual amb el temps, s’avenen molt bé. Valerià té moltes virtuts, però a la vegada se sent desgraciat perquè mai ha sigut un bon lladre. Així que Jeroni li demana al directorde la Presó, que l’accepti per poder-li ensenyar l’ofici i fer-lo un bon delinqüent.
ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA:
Cristòfol explica l’enterrament de l’oncle Nicolau que va tenir lloc el mateix dia que es celebrava el partit més important contra els de Masos de Cinca, el partit més esperat de la temporada.
La gran majoria de la gent de la vila se’l va perdre per assistir al’enterrament. Des d’on escoltaven els xiscles dels aficionats que eren al partit.
Vint anys més tard, algunes persones del poble no ho han acabat de pair i alguns ho retreuen al fill gran de l’oncle Nicolau, que no en té cap culpa.

 PARAULES DES D’UN OLIVER:
Aquest conte està presentat en forma d’un llarg monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí i amic Isidre. És sorprès peraquest, collint-les i intenta excusar-se dient-li que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa, ja que, d’Isidre no té temps amb la botiga, que li va dir a la seva dona que li digués que ja es cuidaria ell del seu terreny, però se’n devia descuidar de fer-li arribar l’encàrrec. Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo foraamb un pal. Finalment el lladre intenta fer-li pena dient que van anar junts a la guerra i que li té molta consideració .








INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES:
Aquest conte, dura només uns minuts. Els minuts que dura la correguda de l’Elies Santapau des de casa seva fins al cafè Silveri. L’Elies corria desesperat per arribar a temps abans que marxés l’autobús, perdir-li a un noi, l’ordinari que no li portés de Lleida les medicines per a la seva dona, la Joana, ja que havia empitjorat i ja no hi havia res a fer, ja no calien les medicines.
Tothom es va fixar en l’hora i en tots els detalls d’aquell esdeveniment i es va quedar gravat en la memòria dels habitants del poble, que en van ser testimonis.

FUTBOL DE RIBERA:
Els aficionats de l’equip de la...