El cafè de la granota

"La Plaga de la Ribera" és el segon capítol del llibre "El cafè de la granota". Aquest capítol està escrit en forma de carta, ja que l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per donar-li al director dela presó de Lleida.
En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir les coses quehi havia dins entre la gent del poble.
En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res i encara menys després de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que nonomés van guardar els retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.
En Valerià era un criminal, per aquesta raó a l'Elisenda no li feia molta gràcia que estigués a casa seva, però finalmentes va quedar perquè es comportava bé. Poc a poc l'Elisenda i en Jeroni confiaven en ell, encara que en Valerià es sentia fracassat, perquè no li sortien les coses com ell volia. Des de ben petit voliaser una mala persona. Per aquesta raó en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per a què en Valerià vagi a classes dels professionals. Com la parella mai havia tingut fills, van pensarque aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.



“Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el tercer capítol de “El café de la granota”. En Nicolau Vilaplana mor i es celebral’enterrament el mateix dia que un partit de futbol molt important. La gent del poble, però, assisteix a l’enterrament encara que creuen que en Nicolau s’havia mort justament aquell dia per fer-los la guitza.Durant l’enterrament hi ha diverses interrupcions, ja que el camp de futbol estava al costat de la plaça on el mossèn feia les oracions. En aquell moment els aficionats de l’equip contrari canten goli la gent del poble, encara a l’enterrament, comença a perdre la il·lusió de guanyar, però quan son davant del camp camí del cementiri paren a veure el final del partit. Al final l’equip local...