El cafè de la granota

Un barril de sabó moll
En Pere camps, el patró d’un llaüt, era molt dur amb els seus treballadors, un dia estava donant ordres per descarregar un barril de sabó, va cridar a en Florenci, un dels seus treballadors, perquè portés el barril a la botiga de l’Adelaida, que es trobava al final del carrer que feia pujada. En Florenci estava enfadat però tot i això no li va plantar cara a en Pere i vaobeir les seves ordres. Va començar a ploure i tothom va anar a buscar refugi, quan de sobte es va sentir un soroll com un tro. Tots van mirar què havia passat i van veure que el barril de sabó havia xocat al bar d’Alexandre i s’havia convertit en escuma. Ara el dubte era com se li havia escapat a en Florenci el barril, si va ser per cansament o perquè, com que estava empipat, el va deixar anar enel precís moment que pujava pel carrer en Pere Camps.

FRAGMENT
-Tu, desgraciat-digué aleshores Pere Camps, el patró, a Florenci, un dels peons-. Ja pots començar a fer via amb el barril cap a la botiga d’Adelaida. I no t’hi adormis, o t’esllomaré. Així doncs, si no vols rebre, espavila’t!















La Plaga de la Ribera
El senyor Jeroni Salses i Santapiga fa una carta ael senyor director de la presó de Lleida presentant unes queixes, seguidament, en Jeroni li explica que a la vila s’ha decidit enderrocar La Casa de la Vila i construir-ne una de nova. A causa de això fa un sorteig entre els funcionaris i els regidors per a quedar-se cadascú una cosa de dintre de la casa fins que l’ajuntament estès acabat. En Jeroni i la seva dona, l’Elisenda, els hi va tocar unretrat del rei, l’arxiu del cadastre, vuit capgrossos i un presoner que feia quinze dies que estava a la presó per robar un tractor, en Valerià. Van passar els primers dies amb l’ai al cor, per por que en Valerià fes alguna malesa o s’escapés. Però, a poc a poc, el van anar sentint com un més de la família. A vegades en Valerià li explicava al Jeroni els seus intents per arribar a convertir-se enun delinqüent de fama internacional, però, desgraciadament, aquests intents eren inútils. Per aquest motiu en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per demanar-li si en Valerià podria anar allà per rebre classes particulars d’un criminal de veritat.

FRAGMENT
El noi té aquesta vocació per la delinqüència...!















Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
Ensexplica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau una bellíssima persona coneguda per tot el poble. El seu enterrament va ser un èxit rodó tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir per anar a despedir al gran Nicolau o bé gaudir d’un emocionant enfrontament futbolístic. Tot i això, segonsCristòfol, va ser l’enterrament on hi va acudir més gent, per una part perquè va ser una persona molt estimada, i l’altra, perquè inclús els jugadors i espectadors de l’equip oponent van acudir-hi en acabar el partit.

FRAGMENT
-Quina mala sort!
-Pèssima!
-Havia de passar amb el millor partit de la temporada...
-No ens hauríem de morir mai.
-No.
-Després passa el que passa...
-La mort és unabandarra. La maleïda no respecta ni el campionat de lliga.












Paraules des d’un oliver
L'Isidre és propietari, no només d'un comerç, sinó també d'un camp d'olivers. El protagonista d'aquesta historieta, tot i això, no és ell, sinó d'un amic del poble, un company de guerra, el qual es troba recollint les olives de l'Isidre i posant-les dins de sacs. Quan l'Isidre el veu, aquestconta, amb un llarg monòleg, un seguit d'excuses per tal de que no l'acusi de lladregot, i acaba dient que les collia per portar-li després a seva casa, perquè li feia llàstima veure aquelles olives tan ufanoses i que el seu amo no els hi fes cas. L’Isidre, que saps que tot això no és res més que una excusa, li dona cops amb el bastó, mentre l’altre. Que encara continua excusant-se, li recorda els...