El Cafè De La Granota

centercenter
El cafè de la granota
Jesús Moncada
Laia Garcia Alonso
2n Btx A / Llengua Catalana9410077300
El cafè de la granota
Jesús Moncada
Laia Garcia Alonso
2n Btx A / Llengua Catalana
Un barril de sabó moll
Es narra la historia d’en Florenci i en Pere Camps, el patró d’aquest, entre els quals no hi ha gaire bona relació perquè en Pere Camps és una persona molt estricta iarrogant, i en Florenci li té por, i malgrat fer bé la feina, no es queixa del seu patró.
Un bon dia, aquest li demana que pugi pel carrer més costerut un barril de sabó moll que pesava moltíssim, i tots els veïns (entre ells la Clenxa, el barber i la Marieta Peris; coneguda com Gramola) en fan burla, ja que Florenci està patint per obeir al seu patró.
En un moment, però, el barril rodola carrer avall is’estampa contra el cafè d’Alexandre, tot i que no saben exactament com passa tot: potser se li rellisca perquè el sabó moll és molt relliscós, potser rellisca perquè Florenci estava exhaust, però sigui com sigui, quasi esclafa a Pere Camps. L’apotecari, Teodor, compara a Florenci amb el Sísif de la mitologia grega.
La Plaga de la Ribera
Es tracta d’una carta que escriu Jeroni Salses iSantapiga, l’agutzil d’un poble, un home seriós i aplicat a la feina, al director de la presó de Lleida.
En la carta li fa una introducció dient que és un agutzil honrat, i llavors li explica que han enderrocat la Casa de la Vila per a construir-ne una de nova, i el que hi havia dins ho han hagut de repartir entre diferents llocs, i a ell i a la seva dona, l’Elisenda, els hi ha tocat tenir cura d’unsquadres i del pres que havien enxampat feia quinze dies: en Valerià, la “Plaga de la Ribera”.
En un principi, l’Elisenda no vol ni sentir a parlar de tenir tot allò a casa, però troben lloc per les andròmines i acaben agafant confiança amb en Valerià, el qual a més ajuda molt a la casa, que els hi explica que sempre ha estat intentant fer el mal, però no li surt bé, és a dir, malgrat intentadelinquir, se li capgira tot per acabar bé. És per això que Jeroni i Elisenda fan la carta al director de la presó, perquè estan disposats a pagar el que calgui perquè els presos ensenyin a en Valerià a delinquir, cosa que ha estat el seu somni.
Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana
En Cristòfol, el propietari del Cafè de la Granota, explica (a Jesús Moncada) que l’oncle Nicolau era un personatge moltestimat al poble i és per això que molta gent va assistir al seu enterrament, que va coincidir amb el partit de futbol més important de la temporada, ja que els del poble (la Mesquinesa) jugaven contra el poble veí de Masos de Cinca.
Molta gent del poble no sabia si anar al partit o a l’enterrament, però tenien l’esperança de que el seu mossèn, que era molt aficionat al futbol, faria la missaràpid, però va passar que el mossèn no podia anar-hi i, per tant qui oficiaria la cerimònia seria el capellà de Vallperdiu.
Mentre estaven a l’enterrament sentien la cridòria del partit, cosa que impedia que es poguessin acomiadar correctament de l’oncle Nicolau, ja que anaven sentint com els de Masos de Cinca guanyaven per un gol. L’enterrament, finalment, estigué ple de gent, ja que fins i tot elsjugadors d’ambdós equips hi van anar al acabar el partit.
Paraules des d’un oliver
Un home està collint olives dels olivers de l’Isidre, el seu amic, i quan aquest el veu, l’home li explica que les havia vist ja llestes i al saber que l’Isidre estava molt ocupat amb la botiga, havia decidit collir-les-hi.
Com que ja sabia que la gent del poble xerraria, va dir-li a la seva dona Basilissa queli ho comuniqués a l’Isidre, amb qui està parlant l’home, quan anés a la seva botiga a comprar, però la Basilissa no li ho va comunicar, perquè l’Isidre no en sabia res.
El lladre, o no lladre, no queda gaire clar, declara a l’Isidre que ell mai seria capaç de robar-li, perquè des de nens que eren amics i l’Isidre li salvà la vida més de quatre vegades durant la Batalla de l’Ebre de la Guerra...