El Cafè de la Marina

EL CAFÈ DE LA MARINA
Dramaturg, poeta, periodista, novel·lista, memorialista i traductor, Josep Maria de Sagarra prové d’una família aristocràtica de Barcelona de Santa Coloma de Gramanet.
CARACTERÍSTIQUES AUTOR
Utilització d'una llengua viva i rica, i acurada, que intenti respectar la normativa que s’està creant.
Gran domini del lèxic català.
Ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat(metàfores, ironies…).
Capacitat de transmetre al lector allò evident, quotidià, però commovent-lo i fent-lo pensar.
Intenció de criticar ambdós bàndols en els conflictes, sense haver de posicionar-se ni revelar la seva ideologia.
Obres que acostumen a acabar amb un final feliç, on els personatges es perdonen.
Domini de tots els gèneres literaris, i gran qualitat.
Josep Maria de Segarra eracapaç d’escriure una peça en 48 hores. Generalment escrivia en vers, però també trobem en prosa.
Comèdies, farses i sainets de costums:
La Llúcia i la Ramoneta (1928)
Les llàgrimes d'Angelina (1928)
La Rambla de les floristes (1935).
Tragèdies:
Judit (1929)
Poesia dramàtica, que barrejava drama, comèdia i cançons populars catalanes:
La filla del Carmesí (1929)
La corona d'espines (1930)L'Hostal de la Glòria (1931)
El Cafè de la Marina (1933)
Sagarra esdevé famós gràcies al teatre i la poesia.
Té una poesia molt rítmica i amb sonoritat. Sovint amb format de cançó i amb temes populars com el paisatge rural o mariner, el decurs del dia, les estacions, … Hi recrea el llegendari català, amb una proposta poètica assequible per al lector comú.
Amb el teatre Sagarra esdevé unautor comercial, és a dir, d’èxit, que no és sinònim automàtic de baixa qualitat literària. Es tracta d’un teatre que omple platees a vessar i gaudeix del favor d’un públic fidel.
Paradoxa: un aristòcrata vocacional atret per les manifestacions de la cultura tradicional, amic de la gent de camp i de mar, capaç de connectar amb la majoria popular.
En l’àmbit del teatre versificat, Sagarra escriupoemes dramàtics i comèdies costumistes, per trencar amb el dramatisme anterior.
El Cafè de la Marina, pertany al primer. Tot i ser teatre versificat, utilitza el vers blanc, sense rima, per tal d’aproximar-se al llenguatge corrent de l’ambient que s’hi retrata, la llengua dels pescadors empordanesos.
El teatre poètic floreix a Europa a cavall entre els segles XIX i XX i aglutina models diversos.EL CAFÈ
El cafè de la Marina tanca l’acció dramàtica en un interior: una taverna. Es va inspirar en un cafè de la Marina autèntic (Port de la Selva).
Aquest espai és una elecció coherent perquè conforma un microcosmos on bull una part representativa de la fauna humana de l’hàbitat litoral: la clientela, pescadors joves i vells, poncelles del poble, etc.
L’establiment de Libori, per tant,cohesiona el poema dramàtic. Com va fer a L’hostal de la Glòria, en escollir una fonda.
PERSONATGES
Segons l’estudiós Miquel Gibert, els personatges es classifiquen en tres categories:
Els que regenten el local (el cafeter i les dues filles, Caterina i Rosa)
Els que el freqüenten (la parròquia: gent de mar) i els passavolants (Bernat, l’Artista i el Valent).
L’omnipresència de la pipicitat, del’aire casolà, constitueix una declaració d’intencions: la voluntat de registrar unes formes de vida concretes i un clima propi: el negoci està situat en un “poble de la costa empordanesa, vora el cap de Creus”.
Triangle sentimental : Caterina / Claudi / mussiú Bernat. També l’autor en congela un altre : Caterina / Claudi / Artista, que resta en embrió perquè el mosso rebutja els oferiments de lacantant.
Miquel Gibert ha observat com el triangle amorós reuneix un representant de cada classe de personatge: la propietària (Caterina), un pescador local (Claudi) i un estranger (Bernat).
La dualitat autòctons / visitants camufla, en realitat, una dialèctica entre sistemes de valor.
L’avinença dels herois basada en la sinceritat i la bondat, triomfa sobre el materialisme, encarnat en la...