El cafe de la granota

Jesús Moncada
1. Microcosmos

El Cafè de la Granota
pretén plasmar l’essència de Mequinenesa, que morirà sota el pantà.
vol deixar un testimoni de la gent del seu poble, ara que depareixerà:
-de la seva manera d’actuar,
- de la seva manera de pensar,
- de la seva manera de parlar...
- de les seves formes d’oci popular (les cartes, el futbol...)
- dels seus costums (el bar, elsenterraments, les relacions...)
és com un testament d’un món que sap que deixarà d’existir

2. Tot i ser molt localista i “campetxano”, també té referents molt universals:
- mite del’antiguitat clàssica:Sísif
- mite de Caront
- referència a Agatha Christie i a L’assassinat de Roger Ackroyd

3. Juga amb l’humor

trivialitza les situacions i els treu trascendència:
- treu importància a la mort(li escriu una carta i tot!) per matar la por
(difrència de tractament de la mort amb avui en dia); la tracta amb ironia
per “treure-li trascendència i aportar-li quotidianitat”; té un punt de màgiaridiculitza determinats comportaments:
-

Retrat cruel i mordaç de l’avarícia (Sísif)

-

Futbol: l’opi del poble

-

Ironia ciutat/camp: els de camp són llestos i guanyen amb tanta aigua-

Església: el capellà prefereix parar-se a mirar el futbol

-

La Guàrdia Civil: al final és l’àrbitre infiltrat (es carrega les “patums” del
franquisme, com diu a la introducció delllibre: es respira un ambient
“de repressió i opressió política”)

4. Crítica social i política (p. 29)

5. Relativitza les coses...
- el dolent no és tan dolent (el pres és un bon noi, la dona libusca feina a un lladre...)
- escriu a la mort com si fos una companya
... i així ens fa replantejar conceptes, idees/mirades que tenim prefixades

Jesús Moncada
6. Llengua

El Cafè de laGranota
dialecte propi de mequinensa, amb voluntat testimonial, ell vol que la llengua no mori, que quedi
constància de comparlaven
fa servir molts refranys i localismes (se l’ha criticat per això,...