EL CAFE DE LA GRANOTA


EL CAFE DE LA GRANOTA – Jesús Moncada
Obra narrativa. Format per 14 contes. L’obra va ser escrita entre 1980 i 1985, després del Franquisme. Elements comuns:
ESCENARI. Mequinensa. Poble situat a la Franja d’Aragó, on viuen habitants catalans no aragonesos. L’antic poble està situat sota el pantà de Riba-roja, el govern de Franco durant el Franquisme el va construir. El nou poble està situat a20 km més enllà.
ESCENARI TEMPORAL I HISTORIC. Anys 50 i 60. Etapa franquista.
HUMOR I IRONIA
HUMOR NEGRE (Mort i rituals funeraris) Actitud dels Mequinensans quan algú mor
CRITICA SOCIAL. No té intenció moral i religiosa. Persones més desfavorides, l’autor parla d’ells amb tendresa. En canvi, amb les persones benestants, utilitza el sarcasme i la ironia corrosiva.
ESTRUCTURA. Soliloquis (5) iCròniques.
ESTIL. Català occidental

UN BARRIL DE SABO MOLL
Crònica narrada per Cristòfol que narra:
El Florenci recull al molló del Pedret un barril pesat amb sabó líquid dins, i el seu patró. Pere Camps (patró d’una barcassa, persona violenta, aspra i ningú volia navegar amb ell, a diferència de Toni Pit d’Estopa o Silvestre Nicolau) li ordena de mala manera que porti el barril a la botiga del’Adelaida, situada a la punta de dalt del carreró Sant Francesc, el més costerut de la vila, en un dia amb uns núvols negres.
Pero, en Florenci va ser sumís i va acceptar, no com el Jaume Sansa que un dia li va plantar cara al Pere Camps.
La Marieta Peris (Gramota) la gran xafardera del poble va de Florenci no va ni piular. El noi anava pujant el barril i anava fent parades per agafar l’alè.Els parroquians de la barberia del Miquel, la Clenxa se’n reien d’ell fent comentaris per la seva innocència i poca sang.
Llavors començà a ploure, i el Florenci encara havia de pujar. Tothom que estava al carrer va refugiar-se de la pluja. El Florenci mentre pujava va renegar i el barril de sabó va baixar per el carreró i va impactar contra el Café de l’Alexandre. El cop va generar un gran espeteci una muntanya d’escuma.
Camps no va fer ningun comentari, perquè els del poble li van fer saber que el barril va caure per casualitats de la vida, no per culpa d’en Florenci. A més a més, en Pere Camps va veure com el barril descendia quan ell pujava pel carreró i va haver-se de ficar cap a la barberia de la Clenxa per no acabar esclafat.
No hi havia cap testimoni que hagués vist com el barrilse li esmunyia de les mans al Florenci, i perquè no el pesat barril no l’impactes contra les cames i el fes mal, el Florenci va deixar que baixes carreró abaix. En els cafès i a les tertúlies se’n va parlar molt, i fins i tot van comparar el Florenci amb el Sísif, a qui un déu havia condemnat a pujar una roca a rodolons fins al cim d’una muntanya i capa cop que hi arribava mort de cansament, laroca li relliscava i queia, i a tornar a començar.
LA PLAGA DE LA RIBERA
Es tracta d’una carta (Soliloqui Epistolar) al senyor director de la presó de Lleida, escrita per Jeroni Salses i Santapiga (l’agutzil de la vila: pregoner excel·lent, càrrec que ocupa des de fa 30 anys, llepafils, meticulós, critica als pregoners que no vesteixen bé i no saben posar-se la gorra de plat – Circumloqui). ElJeroni explica que a una reunió del ple de l’Ajuntament, el paviment del saló d’actes es va enderrocar i un parrell de regidors van caure a la planta de sota. Posteriorment, a aquests fets la restauració de la Casa de la Vila fa que el material (idea de l’alcalde) sigui sortejat. I a l’agutzil li va tocar el lot amb el cadastre del rei, l’arxiu del cadastre i un presoner conegut amb el sobrenom de laPlaga de la Ribera. Que havia sigut enganxat davant de l’Església quan se li va calar el tractor, davant del Cafè de la Granota. Els del poble van a socórrer, però ell es delata.
El Jeroni i la seva dona l’Elisenda (parella sense fills) el reben a casa seva. Al principi, l’Elisenda no vol acollir-lo. Però, el Valerià (presoner) és un home que sempre ha volgut ser un delinqüent, però les...