El Cafe de la Granota

“El Cafè de la Granota”
de Jesús Moncada
Introducció
El cafè de la granota és un llibre escrit al 1985 per Jesús Moncada. Els relats transcorren a un poble català anomenat Maquinensa, la Franja de Ponent, (dóna sensació d’unitat) i en plena època del franquisme. La novel·la consta de catorze capítols. Cadascun d’ells explica una història diferent i, encara que no tinguin cap relació entre sí,tots tenen una finalitat còmica o fan una crítica social. L’autor del llibre empra un català propi d’aquella zona.
Els contes tenen un to d’humor i una forta ironia, els únics contes que tenen aquesta mancança d’humor són: “Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”. I aquests dos contes posseeixen una estructura diferent als altres ja que no són ni una crònica, ni uninforma ni un soliloqui, estan redactats des de la perspectiva d’un narrador omniscient.
El to d’humor i ironia es veuen reflectits a les obres de Pere Calders, que va influir en Jesús Moncada, i aquests fenòmens es donen en que els contes poden semblar un acte quotidià i té un nus poc comú, fora de l’habitual.
Quatre temes importants: la mort, la religió, el futbol i l’amor.
Tracta la mort com unfet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. Utilitza l’humor i la ironia amb aquest tema per treure-li importància.
Es critica d’una manera divertida les passions, actituds morals, els anhels i els somnis dels diferents personatges dels contes, però no estan escrits amb intenció moralitzadora ni religiosa. També fa una crítica social que deixenentreveure les simpaties de l’autor i sovint freguen la sàtira, exemples dels temes que parlen els contes:
“Informa provisional sobre la correguda de l’Elies”: avarícia.
“Els delfins”: vanitat.
“Paraules des d’un oliver”: mesquinesa.
“Amor fatal en decúbit supí”: repressió sexual i la hipocresia.
Els personatges que surten són normalment llaüters, minaires, pagesos, botiguers, etc. Els personatges mésdesfavorits com Florenci que és maltractat per l’amo, es tracta amb tendresa mentre que en Pere Camps, l’amo, la crítica és més punyent amb un punt de sarcasme; d’aquesta manera fa més profunda la crítica.
Utilitza “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginós. Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes.
Els catorzes contes es poden dividir en dos grupspel que fa a l’estructura:
Soliloquis: Monòleg.
S. pur: “els delfins”.
S. epistolar: “La Plaga de la Ribera” i “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”.
S. amb interlocutor mut: “Paraules des d’un oliver” i “L’assassinat del Roger Ackroyd”

Cròniques o informes: “Un barril de sabó moll”, “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana”, “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, “Futbol deribera”, “Un enigma i set tricornis”, “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” i “Amor fatal en decúbit supí”.
Un dels principals cronistes és el vell Cristòfol que personifica la veu del poble.

Narrador omniscient: “Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”.
El llenguatge que fa servir, és a dir, el lèxic i fraseologia són típics del català occidental.

1. Un Barril de SabóMoll
La història podem situar-la a Mequinensa, un petit poble envoltat pel riu Segre i per l’Ebre a l’actual comunitat autònoma d’Aragó. Aquest conte es desenvolupa en el Molló de Pedret i Carreró de Sant Francesc.
El títol d’aquesta història és un barril de sabó moll ja que, el protagonisme el té un barril de sabó moll que s’escorre de les mans d’un home, en Florenci, qui el puja carreró amunt iquan se li rellisca cau carrer a baix.
L’acció d’aquesta història es fa durant un matí.
L’assumpte de què tracta és quan el patró, en Pere Camps, mana al seu peó, en Florenci, a pujar un barril de sabó moll cap a la botiga d’Adelaida situada al punt de dalt del carreró de Sant Francesc (travessa la vila de dalt a baix; seguint el pendent de la serra, i acabant a l’Ebre), un camí recte i pesat de...