el cafe de la marina

Josep Mª Segarra –El cafè de la Marina

Dramaturg, poeta, periodista, novel·lista, memorialista i traductor, prové d’una família aristocràtica de Barcelona de Santa Coloma de Gramenet.
Les seves característiques com a escriptor són:
Utilització d'una llengua viva i rica, i acurada, que intenti respectar la normativa que s’està creant.
Gran domini del lèxic català.
Ús de recursos retòricsd'una gran plasticitat (metàfores, ironies…).
Capacitat de transmetre al lector allò evident, quotidià, però commovent-lo i fent-lo pensar.
Intenció de criticar ambdós bàndols en els conflictes, sense haver de posicionar-se ni revelar la seva ideologia.
Obres que acostumen a acabar amb un final feliç, on els personatges es perdonen.
Domini de tots els gèneres literaris, i té obres en tots ellsde gran qualitat.
Hi ha tres cercles de personatges:
1. en el primer, hi situa en Libori, el cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa
2. en el segon, els pescadors del poble del litoral empordanès
3. en el tercer, els personatges que arriben al poble procedents d’altres indrets, és a dir, monsieur Bernat i l’artista barcelonina i el valent o pinxo que l’acompanya.

A més, l’autoresbossa un triangle amorós i el projecta sobre aquests tres cercles: la Caterina, la filla gran del cafeter Libori, és motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada, que Sagarra sap graduar molt bé. En el litigi, els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas de monsieur Bernat i el dela pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que, en l’univers de l’obra, no es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi, respectivament. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla dereputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica sobre el fill, en Claudi.

L’autor pretén assolir amb l’obra dos objectius bàsics. En primer lloc, usa el món mariner, encara pròxim, simple, perdurable, gairebé etern, com a afirmació que contraposa a unarealitat aliena, complexa i dubtosa —monsieur Bernat, català de Banyuls, sí, però súbdit francès i que actua segons un suposat sistema de valors francesos—, o ciutadana, inevitablement corruptora —l’artista i el pinxo. De fet, es tracta d’una variació de la dialèctica entre camp i ciutat, un tema molt grat als escriptors vuitcentistes, que inspirant-se, en darrer terme, en la idea del bon sauvage,acostumaven a resoldre en un cant a la puresa de la vida rural, molt superior, per consegüent, a una vida urbana —industrialitzada i conflictiva—, forçosament impura.
Però l’autor d’El Cafè de la Marina escriu l’obra en començar els anys trenta del segle XX, i ja no li és possible de veure el món mariner com una realitat idíl·lica o, si més no, pura i gran en les seves passions. L’evolucióhistòrica del país no ho fa viable. El món és irreductiblement contradictori, impur, i aquest fet contamina la realitat sencera. Sagarra veu en la impuresa una realitat inherent al món, també al rural o al mariner, i per consegüent, ha d’acceptar que la realitat sempre ha estat impura. Ara bé, la complexitat no fa altra cosa que potenciar-ne la impuresa.
Argument:
Situada a un poble de costa del’Empordà cap al segle XVIII. El Libori és el propietari d’un cafè, i la seva filla Rosa es casarà amb un pescador, en Rafel. El dia del casament és dolent per la Caterina, segona filla d’en Libori, i apareix en Bernat, qui proposa casar-se amb ella. La Caterina es nega i el Bernat s’enfada, i en Claudi aprofita per demanar la mà de la Caterina, que ara sí que accepta, i ells dos seran els amos del...