el cafe de la marina

Institut Salvador Vilaseca, Reus

Biografia de l’autor: Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra nasqué el 5 de març de 1894 a Barcelona. Provenia d’una familia de l’aristocràcia barcelonina , i durant la seva infància entrà en contacte amb dos ambients que el marcaren significativament: la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una antiga biblioteca i la finca de Santa Coloma deGramenet on entra en contacte amb la natura, que l’apassionà, cosa que plasmà en la seva obra Els ocells amics.
Va començar a cursar el batxillerat a Reus i l’acabà als jesuïtes de Barcelona, on va començar a donar-se a conèixer amb versos de tema religiós o històric, escrits tant en castellà com en català. Amb quinze anys va publicar un sonet a Il·lustració Catalana i poemes a La revistauniversitària.
L’any 1910 ingressà a la facultat de Dret. Fou membre de l’Ateneu Barcelonès, i Quim Borralleras el va introduir a les tertúlies literàries. El 1913 guanyà l’Englantina d’Or als Jocs florals de Barcelona amb el poema Joan de l’Ós, i el 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular de Madrid però abandona per dedicar-se plenament a la literatura.
Josep Maria de Sagarra als 18 anys.Es va anar fent popular progressivament, gràcies a la creació d’obres com Primer Llibre de Poemes, El mal caçador i Rondalla d’esparvers, a més d’editar la novel·la Paulina Buxareu. El seu amic José Ortega i Gasset li proposa la corresponsalia a Berlín, cosa que l’autor acceptà, fent que pogués recórrer Txecoslovàquia, Polònia, Alemanya, Holanda, etc. En tornar, Josep Pla el convidà a la CostaBrava, el qual inspirà a l’autor per escriure Cançons de rem i vela. A poc a poc, va anar tenint més èxit.
Des de 1920 a 1936 Sagarra va recollir en les seves obres les aspiracions nacionals dels catalans, el qual el va fer ser un mite popular. Revisà velles obres com El comte Arnau o donà la seva visió del Poema de Nadal. Rebé el premi Fastenrath de poesia, i fou nomenat Mestre en Gai Saberquan guanya l’Englantina el 1931. En el mateix any també va rebre el premi Crexells per la novel·la Vida privada. També conrreà una gran varietat de gèneres teatrals, estrenant comèdies, farses i sainets de costums com ara La Llúcia i la Ramoneta, Les llàgrimes d’Angelina o la Rambla de les floristes; publicà tragèdies com Judit però sobretot creà un model de poema dramàtic que combinava drama icançó popular: La filla del Carmesí, La corona d’espines, L’Hostal de la Glòria, El cafè de la Marina i Reina.
L’esclat de la guerra civil suposà en ell un abans i un després en la seva vida i obra. Gràcies al cònsol italià, ajudà a fugir entre d’altres a sa germana (monja superiora del Col·legi Jesús i Maria del carrer Casp.) Els seus versos satírics contra la FAI el van posar en perill. Es vainstal·lar al port de la Selva, amb la seva promesa Mercè Devesa, i advertit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant la República, Ventura i Gassol, va arribar a la frontera francesa amb homes armats, i en un cotxe de la Generalitat. Així doncs, entre 1936 i 1949 residí a l’extranger. El 1936 es va casar amb Mercè Devessa. Fruit del viatge de noces n’és l’obra L’Equador i elstròpics i La ruta blava. El 1938 s’instal·là a París i allà va tenir el seu fill Joan. Quan esclatà la segona guerra mundial, es traslladà a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada i Banyuls de la Marenda. El 1940 retornà a Catalunya i es va dedicar a la literatura clandestina.
A partir del 1945 va començar a negociar per reprendre el teatre en Català i la reposició de l’Hostal de la Glòria fou un granèxit. Llavors va escriure alguns drames existencialistes que no tingueren molt de ressò:  El prestigi dels morts, de 1946, La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea, de 1948. Decidí retornar a la vella fórmula del poema dramàtic i estrenà L’hereu i la forastera, Les vinyes del Priorat o L’alcova vermella. Per raons econòmiques o literàries i no pas ideològiques participà en diversos diaris com a...