El cafè de la Granota

El cafè de la Granota
· Un barril de sabó moll:
Un historiador vell anomenat Cristòfol és l’encarregat d’explicar la història. Tot començà amb un dia lleig ennegrit, d’aquells dies que fan esmolí els nervis. Era l’hora de dinar, i estava a punt de començar a ploure. Al port, la tripulació de Pere Camps descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Fèlix a la matinada. Aldescarregar-lo, el patró Pere Camps li va dir a en Florenci (el peó) que anés a portar el barril cap a la botiga de l’Adelaida. En Pere Camps, era una persona molt violenta que no tractava gens bé als seus treballadors, sempre que podia els cridava i sobretot, d’historiador creu que té tant mal caràcter perquè els hi té una enorme enveja a aquells amos com Silvestre Nicolau que si que sap tractar bé alstreballadors que van a navegar amb ell. El patró va ordenar amb en Florenci, un dels peons que portes el barril a la botiga d’Adelaida. La botiga era a la punta de dalt del carreró de Sant Francesc. Al pobre noi s’ha li feia pesat, però de mica en mica ho pujava. Es posà a ploure. Uns minuts desprès s’escoltà un tro. Tothom desfavorit va sortir al carrer i van veure que el barril d’en Florencis’havia esclafat al bar d’Alexandre. Tot el paviment estava ple de sabó i amb la pluja es va convertir en escuma. Ningú no va saber que li va passar amb en Florenci, ja que ell mai parlava ni deia res. El barril se li va esmunyir de les mans poder per cansament i el que va fer va ser deixar que el barril baixés carreró avall. En aquell moment, just passava per allà Pere Camps que anava cap a casa seva iva haver de ficar-se corrents a la barberia de la Clenxa (home que va marxar amb una altra a França per muntar una barberia a París).
· La plaga de la ribera:
Jeroni Salses és un agutzil (oficial a les ordres del municipi, alcalde, etc) que és molt bo pregonant. Un dia li escriu una carta al Director de la Presó. En el seu ofici, en Jeroni és molt bon pregonant, a diferència d’altres que no entenen ni idea. Li escriu aquesta carta per explicar-li una història. Un dia, estaven tots a l’Ajuntament, concretament a la sala d’actes fent un minut de silenci per la mort de la sogre del secretari, va caure el paviment del saló i van caure al pis de sota i va trencar-li el braç esquerre al regidor de cultura i una costella a un testimoni ocular. Després d’això, van decidir que s’havien de ferobres a la Casa de la Vila. Mentre es duien a terme les obres, l’alcalde va dir que entre tots els funcionaris i treballadors s’emportarien lots de material de l’Ajuntament a casa fins que les obres ja estiguessin acabades. A en Jeroni li va tocar el retrat del rei, l’arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que es deia Valerià àlies La Plaga de la Ribera, al qual havienenganxat fa 15 dies quan va intentar robar un tractor però el tractor el va deixar tirat davant del cafè de la Granota. L’Elisenda (la dona del Jeroni) no volia tenir un delinqüent a casa però finalment va accedir i el van ficar amb una habitació amb els capgrossos i part de l’arxiu. El retrat del rei el van posar a l’habitació sobre la capçalera, però a la setmana ja l’havien tret ja quel’Elisenda deia que li feia vergonya que el rei la mirés mentre ella es canviava. Els primers dies, estaven espantats per si en Valerìa s’escapava o feia alguna cosa malament Després de tres mesos, en Valerià ja era com de la família, ja que ajudava a l’Elisenda a fer la feina de la casa i havia pintat l’habitació d’ells dos. Moltes vegades ell es posava trist perquè sabia fer moltes coses bones però teniavocació de delinqüent i sempre que feia de delinqüent feia alguna cosa malament. Per això li escrivia al Director de la Presó, per veure si podia acceptar a en Valerià en la presó, això si amb una pensió que ells pagarien, ja que no havien tingut fills i deien que volien que en Valerià servís per alguna cosa i així ensenyar-li un ofici allà dins i fer-lo un home de bé.
· Absoltes i sepeli...