El Café de la Granota

1.Un barril de sabó moll

Pere Camps: el patró. És una persona violenta i aspra.
Florenci: un dels peons.
La Marieta Peris: “la Gramola” la xafardera del poble
La botiga de l’Adelaida: botiga de sabó
La conya dels perroquins de la barberia del Miquel (se’n riuen d’en Florenci)
El Teodor, unn apotecari (qui va començar a comparar a en Florensi amb el Sísif)

La història l’explica el vellCristòfol al cafè de la Granota, mentre bevien cafè abans de començar una partida de botifarra.
En Pere Camps, patró d’un llagut, donava ordres per descarregar uns barrils de sabó que hi havia al port. Per fer-ho va ordenar a un dels seus peons, en Florenci, que portés el barril a la botiga de l’Adelaida, que es trobava al final d’un carrer que feia pujada en línia recta, a dalt del carrer deSant Francesc. El dia anava enfosquint, la gent del poble recriminava a en Florenci que no plantés cara a en Pere. Va començar a ploure i tothom va anar a buscar refugi, quan de sobte es va sentir un soroll com un tro. Tots van mirar què havia passat i van veure que el barril de sabó havia xocat al bar d’Alexandre i s’havia convertit en escuma. Ara el dubte era com se li havia escapat a en Florenciel barril, si va ser per cansament o perquè, com que estava empipat, el va deixar anar en el precís moment que pujava pel carrer en Pere Camps, el despòtic patró.
Des d’aquell dia, en Florenci va passar a dir-se el Sísif de la Ribera (Persona a qui un déu havia condemnat a pujar una roca fins al cim d’una muntanya rodant, i que cada cop que arribava, se li quèia cap a baix).

2. La Plaga de laRibera
En Jeroni Sales i Santapiga és l’agutzil de la seva vila des de fa 30 anys, i li envia una carta al director de la presó de Lleida en què li explica el que el preocupava.
Feia temps que es parlava d’enderrocar la casa de la Vila i construir-ne una de nova, fins que un dia, en una reunió de l’Ajuntament el paviment del saló d’actes va cedir, i aquí van començar les obres.
El primer quecalia per enderrocar-lo era buidar l’edifici, així que van fer lots amb tot el que hi havia dins, i els van anar repartint entre els regidors i els funcionaris. A en Jeroni li van tocar uns capgrossos, un arxiu, i, entre d’altres coses, un presoner, anomenat Valerià, àlies la Plaga de la Ribera.
En Jeroni i la seva dona, l’Elisenda van passar els primers dies amb l’ai al cor, per por que enValerià fes alguna malesa o s’escapés. Però resulta que era molt manetes i cuinava i ajudava a fer les feines de la casa a l’Elisenda, així que, a poc a poc, el van anar sentint com un més de la família. A vegades en Valerià li explicava al Jeroni els seus intents per arribar a convertir-se en un delinqüent de fama internacional, però, desgraciadament, aquests intents eren infructuosos.
Per aquestmotiu en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per demanar-li si en Valerià podría anar allà per rebre classes particulars d’un criminal de veritat.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana: El vell Cristòfol explica a l’escriptor que la mort i l’enterrament de l’oncle Nicolau, que fa vint anysque va morir, va ser un èxit rodó, però coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. Però com havia sigut tant bona persona amb tothom van anar a la cerimònia, però el rector no hi era. El Mossén Silvestre no es perdia un partit de futbol per res del món. Però aquella vegada no hi era per un problema familiar, la seva germana s’havia posat malalta i va haver de marxar. El rectorde Vallperdiu era a qui ens calia acudir si el nostre no hi era, i va anunciar que l’enterrament seria a les cinc de la tarda del diumenge, i molta gent es va quedar sense poder veure el partit. 20 anys després encara hi havia gent que recordava aquell dia, i el Florentí Veriu escridassava i donava culpes al fill gran de l’oncle Nicolau que ja podria haver aturat l’enterrament. El resultat...