El Cancer
El càncer aviat serà la primera causa de mort al nostre país, davant de les malalties
càrdio-vasculars. Es calcula que aproximadament un europeu de cada tres tindrà un
càncer durant la seva vida. A la UE cada any n’hi ha més de 2,9 milions de nous casos i
1,7 milions de morts. Mentre la patologia avança, els científics treballen per millorar-neel diagnòstic.
Per què a mi? Aquesta és sovint la primera pregunta que es fa una persona quan rep la
mala notícia que pateix un càncer. Però no és l’única que se la fa: també se la plantegen
molts científics que investiguen en oncologia i que treballen per desxifrar els factors
genètics i ambientals que han portat un individu a desenvolupar la malaltia. “Amb un
pacient decàncer, l’equip mèdic fa tot el possible per guarir-lo. En el nostre cas, en
canvi, investiguem per saber per què s’ha desencadenat la malaltia, quins factors han fet
que aquella persona desenvolupi la patologia, i així entendre com funciona i trobar
mecanismes per a prevenir-la o combatre-la millor”, explica Sílvia de Sanjosé, cap de la
Unitat d’Infeccions i Càncer (UNIC) del Serveid’Epidemiologia del Càncer de l’Institut
Català d’Oncologia (ICO).
L’ICO va acollir fa poc la tercera reunió de la xarxa europea ECNIS, que connecta
centres d’excel•lència europeus en l’estudi de la relació entre el càncer, els factors
ambientals, com la contaminació o la dieta, i la susceptibilitat genètica. A la reunió, que
va aplegar més de 150 experts de 24 centres derecerca de 14 països, es va tractar de la
relació entre l’alimentació i el càncer, l’efecte protector del seleni –un element present
als cereals i les verdures– i la cerca de biomarcadors que mesurin l’exposició d’un
individu a agents químics tòxics. L’objectiu dels científics és entendre el paper dels
factors ambientals en l’aparició del càncer, identificar nous gens que confereixenmés
susceptibilitat a la malaltia i desxifrar, per exemple, què fa que no totes les persones
exposades al mateix tòxic (el tabac, per exemple) desenvolupin la malaltia.
Els gens. La denominació de càncer engloba tot de patologies que comparteixen certes
característiques: són el resultat de modificacions en el material genètic que fan que una
cèl•lula normal es desreguli, perdi lafunció que tenia i comenci a proliferar sense
control.
Què fa que una cèl•lula normal es transformi en maligna? En un conjunt de casos que
oscil•la entre el 5% i el 10%, l’origen del càncer és conseqüència d’errors en el material
genètic heretats dels progenitors. Són mutacions poc freqüents en la població, però molt
determinants en l’aparició del càncer: fan que l’individu queles posseeix tingui moltes
probabilitats de desenvolupar el tumor. Són els denominats càncers hereditaris, que
solen aparèixer en persones força joves, sovint quan hi ha més d’una membre de la
família que ha tingut un tumor. En aquests casos de famílies que semblen maleïdes pel
càncer, molts centres sanitaris disposen d’unitats de consell genètic, que ofereixen la
possibilitatd’analitzar quins membres tenen la mutació i, així, fer un seguiment més
acurat per detectar la malaltia precoçment o fer tractaments preventius, com ara
l’extirpació de la mama abans no tingui tumor.
L’ambient. Però en la majoria de casos, els factors genètics no són tan determinants per
a l’aparició de la malaltia, sinó que es combinen amb factors ambientals; és a dir, esrequereix un ambient determinat perquè la malaltia proliferi.
Una bona mostra d’això és el melanoma, relacionat directament amb l’exposició
excessiva als raigs solars, o el càncer de coll d’úter, que és producte de la infecció pel
virus del papil•loma humà (VPH). Segons Xavier Bosch, un dels científics que va
identificar la relació entre la infecció pel VPH i el tumor, “el virus...
Regístrate para leer el documento completo.