El cantar del mio cid

CANTAR DE
MIO CID

ÍNDEX
•Text
•Autor
•Datació
•Métrica
•Llengua
•Estil
•Estructura
 
Cargando...
TEXT
•El Cantar de Mio Cid és un cantar de gesta anònim que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador. Es tracta de la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romanç, i destaca perl'alt valor literari del seu estil. Està compost al voltant de l'any 1200.

El Cantar de Mio Cid és l'únic cantar èpic de la literatura espanyola conservat quasi complet. S'han perdut la primera fulla de l'original i altres dos a l'interior del còdex, encara que el contingut de les llacunes existents pot ser deduït.

El poema consta de 3735 versos d'extensió variable, encara que dominen versosde 14 a 16 síl·labes. Els versos del Cantar de Mio Cid estan dividits en dos hemistiquis separats per cesura. La longitud de cada hemistiqui és de 4 a 13 síl·labes, i es considera unitat mínima de la prosòdia del Cantar. No hi ha divisió en estrofes, i els versos s'agrupen en tiratges, és a dir, sèries de versos amb una mateixa rima assonant.

Es desconeix el títol original, encara queprobablement es cridaria «gesta» o «cantar», termes amb els quals l'autor descriu la seva obra en els versos 1085 i 2276, respectivament.

AUTOR
        Un primer autor, joglar de Sant Esteban de Gormaz, ho escriu entre 1103 i 1109. A ell es deuen els mínims detalls històrics i l'elaboració del pla general de l'obra, encara que només va dur a terme la primera part i una mica de la segona, on predominenels tiratges curts i les rimes difícils.

Un segon joglar, de Medinaceli, va recrear la resta del poema cap a 1140. Va continuar el segon cantar i va fer el tercer, molt menys èpic i històric. Es delata pitjor versificador que el Sant Esteban, doncs predominen els tiratges llargs i amb rima fàcil.
 
        D’altra banda, es considera que l'autor és un clergue que recull la tradició oral demolts autors (un joglar no coneixeria tantes dades erudites) i que es va compondre a la fi del XII, doncs abans encara viurien els Infants de Carrión i ningú s'hagués atrevit a ofendre'ls.
 
        Per últim, es considera que el possible autor pot ser Per Abat, que va copiar el text.

Cargando...
DATACIÓ

Solament es conserva en una còpia realitzada al segle XIV (com es dedueix de la lletradel manuscrit) a partir d'una altra que data de 1207 i va ser duta a terme per un copista anomenat Per Abbat, que transcriu un text compost probablement pocs anys abans d'aquesta data.

La data de la còpia efectuada per Per Abbat en 1207 es dedueix de la qual reflecteix el explicit del manuscrit: MCC XLV (de l'era hispànica, això és, per a la datació actual, cal restar-li 38 anys).

Quiescrivió aquest llibre de Déu paradís, estimin
Per Abbat li escrivió en el mes de maig en era de mil i. CC XLV anys.

MÉTRICA
•Els 3730 versos que constitueixen el Cantar del Mio Cid s’agrupen en tirades monorrimes asonants. Son de desiguals extensions, desde dos fins 190 versos.
•Els versos son irregulars i están dividits en dos hemistiquis amb una censura intermèdia, per això es sol presentar laobra amb una separació en mig dels versos. El dividir els versos en hemistiquis es típic de l’àpica francesa. Els hemistiquis més abundants son els de set, huit i sis síl.labes. La irregularitat sil.làbica també afecta als hemistiquis, que poden ser isosil.làbics o heterosil.làbics.
 
LLENGUA
•En la llengua d’aquest poema destaca la claritat, concrecció y sobrietat expresives. Hi han altrescaracterístiques com les freqüents invocacions als oients, les expresions exclamatives o el pas constant de la narració al discurs directe, que fa que el poema un cert carácter dramàtic. Són habituals ela arcaísmes, els tecnicismes (els jurídics sobretot), els arabismes i alguns dialectismes aragonesos, el que podría afirmar que el Cid va ser escrit en un territori de frontera. Una característica...