El castell de santa bàrbara

La cara del moro al castell
de Santa Bàrbara



La llegenda que dóna nom a la ciutat d’Alacant parla de
dos enamorats que van viure fa molt (mooooolt) de
temps, fa aproximadament mil anys, aun lloc no tan
llunyà de la costa llevantina, on L’Akra Leuka grega o la
lucentum romana.
El califa, que governava la ciutat alçada junt a la mar
Mediterrània, tenia una filla anomenada Càntara,la
xiqueta tenia una bellesa incomparable (com totes les
princeses dels contes).

Òbviament, tenia una gran quantitat de
pretendents que van arribar a la ciutat a
demanar la mà de la princesaal califa. Dos que
van destacar van ser Almanzor i Alí. El primer
era un gran general procedent de Còrdoba i
conqueridor de Barcelona, Zamora… i Alí era un
jove noble, bonic i amb molt d’encant.El califa, qui dubtava sobre qui seria la millor opció, va
proposar una prova perquè la decisió quedés en mans
d’Alà. El primer en fer una gesta (una acció memorable)
que fora digna, es portariala mà i, per descomptat, la
fortuna de la bella Càntara. Almanzor va partir fins a
l’Índia a per sedes i per herbes aromàtiques exòtiques.
Ali va decidir treballar durament però intencionadamentprop de la seua estimada. Volia obrir una sèquia que
portés aigua des de Tibi. Les obres van començar bé però
no li va donar temps a acabar-la perquè estava festejant
amb la princesa. Li cantavaromanços i li recitava poemes
i, així, Càntaraes es va enamorar perdudament d’ell.
 

Aleshores va tornar Almanzor, qui havia complit la
seua missió. Va portar un vaixell carregat de mercanciamolt valuosa. El califa li va donar la mà de la seua filla.
Quan Alí es va assabentar de què la seua estimada
havia sigut entregada a Almanzor, desesperat es llançà
per un barranc. Va caure al fons del’abisme i la terra,
miraculosament, es va obrir i va brotar aigua de la
muntanya i, així, la presa de Tibi es va omplir (aquesta
presa va ser la principal font de suministre d’aigua de la
seca...