El catalanismo
Catalunya havia perdut la seva independència política el 1714: Decret de Nova Planta El desvetllament d’una consciència d’identitat catalana sorgiria durant el S. XIX: Ascens d’una nova ideologia a Europa: el nacionalisme Una Catalunya avançada econòmicament i social respecte a Espanya Reacció enfront del procés centralitzador i castellanitzant de l’Estat liberal RenaixençaProteccionisme
Federalisme Carlisme
1.- Es desvetlla una consciència nacional La Renaixença La Cultura popular
Teatre, cant coral, premsa... Rebuig de l’elitisme dels Jocs Florals
Romanticisme
Oda a la Pàtria de Carles Aribau
(1833, identifica poble, llengua i pàtria)
Pitarra, Clavè,
La Tramuntana, La Campana de Gràcia
Te un caràcter progressista, republicà i democràtic
Rubió i Ors“Lo Gayter del Llobregat”
Ús del català com a llengua literària
Jocs Florals 1859
Popularització de l’ús del català
2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme
Es considerava cultura catalana, autòctona i diferenciada de la resta de la península. Justificació de Catalunya com a nació
Romanticisme (XIX)
Arrels del passat nacional Folklore i llengua Llibertat nacional delspobles
Nacionalisme cultural
Què va facilitar el desvetllament d’una identitat col·lectiva catalana? Fou l’esperit d’exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles i la valoració de la llengua autòctona com una de les expressions més genuïnes d’un poble el que facilità el desvetllament d’una identitat col·lectiva catalana i l’adopció del català com a llengua literària, encomptes del castellà.
Quines són les bases ideològiques del Romanticisme? Les bases ideològiques del Romanticisme que incidiren profundament en els representants de la Renaixença foren: l’exaltació de la llibertat política i nacional dels pobles, que com a individus col·lectius estan dotats de peculiaritats i diferències; la valoració del patrimoni popular i folklòric i, sobretot, de la llengua, coma elements diferencials d’una nació, i la recerca en el passat de les arrels nacionals, que s’idealitzen.
Modernisme i nacionalisme La generació literària del Modernisme de final de segle havia deixat enrere el regionalisme renaixentista dialogant amb la cultura espanyola, per aspirar a tenir una cultura catalana, és a dir, una cultura nacional, amb Barcelona per capital, i per això s’haviadifós un afany de contactes amb Europa, lligat a una ruptura de la dependència cultural respecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altra solució, per a Catalunya, que la d’europeïtzar-se, “tallant més o menys lentament la corda que la lligava a la Morta”. L’autonomia cultural no es podia aconseguir sense la política. Modernisme i nacionalisme anaven plegats.
Balcells, A., Història delnacionalisme català. Editat per la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1997.
2.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) I La lluita contra el centralisme i la uniformització : federalisme i tradicionalisme Federalisme: un projecte de descentralització de l’Estat Va tenir el seu màxim esplendor durant el Sexeni Democràtic Màxim representant: Pi i Margall
Gran influència a Catalunya: Clavé,Cerdà, Almirall... Almirall havia fundat a Catalunya “El Estado Catalán” (1873) Projecte de “Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola” (1883) per Vallès i Ribot
2.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) II La lluita contra el centralisme i la uniformització : federalisme i tradicionalisme Fracassat el federalisme a Espanya,
Fracàs d’Almirall
Un projecteexcessivament progressista per a la burgesia catalana Ineficaç apropament a les capes populars
Valentí Almirall: impulsa un
projecte polític propi de Catalunya: Pas del federalisme al catalanisme
Diari Català
(1886) Una visió progressista de Catalunya Catalunya, factor de progrés a Espanya
“Lo catalanisme”
Després de convocar el Ir
Congrés
catalanista crea el
Sectors de la...
Regístrate para leer el documento completo.