el catalán en europa

El català a europa:

El català, a diferència d’altres llengües considerades minoritàries, se situa entre les llengües europees de demografia mitjana:
• Pel seu estatus jurídic. És oficial en un estat sobirà (Andorra) i, al costat del castellà, en tres comunitats autònomes espanyoles, fet que comporta una presència significativa a l’Administració pública i el seu ensenyament obligatori en elsistema educatiu.
• Per la seva demografia. El català és la setena llengua de la Unió Europea. El nombre de persones que el parlen és superior al de les que parlen finès o danès, i equiparable al de les que parlen suec, grec o portuguès a Europa.
• Per la seva situació sociolingüística. Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat. L’entenen el 95% dels ciutadans d’Andorra, Catalunya iles Balears i més del 80% dels del País Valencià. A més, els qui fixen la seva residència en aquests territoris tendeixen a aprendre’l i a fer-lo servir en les relacions públiques i fins i tot familiars.
• Per la seva tradició i vitalitat literària. Disposa de textos escrits, ininterrompudament, des del segle XI i actualment té més de 1.200 autors literaris vius.
• Pel seu equipamentlingüístic.És una llengua plenament codificada, normativitzada i estandarditzada amb un consens acadèmic total. Té una autoritat lingüística reconeguda (l'Institut d'Estudis Catalans ) i els seus recursos lingüístics i estudis sobre gramàtica, lexicografia, etimologia, dialectologia, terminologia, història de la llengua o onomàstica, són comparables als de les grans llengües.
Aquest reconeixement ha estatpossible gràcies als acords bilaterals que Espanya ha signat amb cadascuna de les institucions europees i pels quals s'estableix que el català, així com el gallec i el basc, puguin ser emprats en la comunicació amb els ciutadans.

La Comissió Europea, a través del seu Representació a Barcelona, ja utilitza el català com a llengua de comunicació. S'empra en les campanyes d'informació, en l'edició dematerials i publicacions i en la difusió de notes de premsa.

No obstant això, l'estatut del català a les institucions europees és lluny de ser el de les 23 llengües oficials que actualment té la Unió. Perquè una llengua sigui declarada oficial per la Unió Europea, la sol • licitud ha de realitzar el govern d'un Estat membre i ha de ser aprovada per unanimitat pel Consell de la UEL’expansió del català per Europa:
L'expansió geogràfica del català fora del Principat anà lligada a la política de conquesta dels reis de Catalunya-Aragó a partir de Jaume I i de la ulterior repoblació dels territoris amb efectius procedents de la corona catalanoaragonesa. En el cas de Mallorca, hi arribà el català ja que tots els seus repobladors eren catalans, i en el cas d’Eivissa també. Laincorporació del País s'hagué de plantejar en uns altres termes, puix que la participació militar aragonesa hi fou important,i per tant, varen voler aportar el seu idioma. Però el català resta implantat just en les zones de major importancia económica i estratègica. També Jaume I ajudà a reconquerir Múrcia, així que allà també es parlava el català.
El fet de que es parlés el català a llocs de laMediterrània, va ser mèrit de Pere el Gran. Tant a Itàlia com a Grècia i Turquia, el català es mantingué com a llengua oficial.
Posteriorment, els grups de catalanoparlants instal•lats arreu del món, per emigració o per exili, han mantingut l'idioma, bé que tan sols en la vida privada: així, a Nàpols i a Roma al s. XV, i, sobretot, en època més moderna, al nord d'Àfrica i a Amèrica.

Des del s. XIII, elcatalà començà a desplaçar el llatí en els tràmits jurídics o de comunicació administrativa. El fet que els reis catalans fossin alhora reis d'Aragó obligava a una duplicitat lingüística en llurs secretaries i la cort fou pràcticament bilingüe. Amb l'entronització dels Trastàmara, dinastia castellana, el castellà hi inicià el seu predomini, tant en els usos oficials com en els de les...