El Cel
El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta. El zenités el punt del cel que es correspon amb la vertical del lloc, i el seu oposat s'anomena nadir.En astronomia cel és sinònim d'esfera celestial: una volta imaginària sobre la qual es distribueixen el Sol, els estels, els planetes i la Lluna. L'esfera celestial es divideix en regionsdenominades constel·lacions.
En meteorologia el terme cel fa referència a la zona gasosa més densa de l'atmosfera d'unplaneta.
El color del cel és el resultat de la radiació difusa, interacció de la llum solaramb l'atmosfera. En un dia solejat el cel del nostre planeta es veu generalment blau clar. El color varia entre el taronja i el vermell durant l'alba i el capvespre. Quan arriba la nit el color passa aser blau molt fosc, quasi negre.
El cel a l'alba
Durant el dia el sol es pot veure al cel, a menys que estigui ocult pels núvols. Durant la nit (i en cert grau durant el dia) la Lluna,els estels i, a vegades, alguns planetes veïns són visibles al cel.
Alguns dels fenòmens naturals vistos al cel són els núvols, l'arc de Sant Martí i l'aurora. Elllamp es pot veure al cel durantles tempestes elèctriques. Com a resultat d'activitats humanes, la boira es veu sovint sobre grans ciutats durant les primeres hores del matí.
Taula de continguts
[amaga]
1 Colors
1.1 Durant el dia
1.2 Postade sol
1.3 Nit
1.4 Altres casos
2 Vegeu també
Colors[modifica | modifica el codi]
Durant el dia[modifica | modifica el codi]
Durant el dia el cel és normalment de color blau, això és degut a ladesviació dels raigs de longitud d'ona curta, com el blau i el violeta, és màxim, provoca que vagin rebotant de partícula en partícula i sembli arribar com una pluja fina, i per tant que aquestaradiació es presenti més. L'ull humà és més sensible al blau que el violeta, a més a més la llum solar compta amb més blau. Això fa que el cel no sigui lila, que té longitud més curta. la part que...
Regístrate para leer el documento completo.