El cercle del norantanou

El cercle del noranta nou

Hi havia una vegada un rei molt trist que tenia un servent que era molt feliç. Cada matí arribava per a portar l'esmorzar i despertava al rei, cantant i taral·lejant alegres cançons de joglars Un somriure es dibuixava en la seva distesa cara i la seva actitud envers la vida era sempre serena i alegre. Un dia el rei el va fer cridar. 
- Patge, li va dir. Quin és elsecret? 
- Quin secret, Majestat?
- Quin és el secret de la teva alegria? 
- No hi ha cap secret, Altesa. 
- No em menteixis patge!. He manat a tallar caps per ofenses menors que una mentida. 
- No li menteixo, Altesa, no guardo cap secret. 
- Per què estàs sempre alegre i feliç? Eh?, Per què? 
- Majestat, no tinc raons per a estar trist. Vostra Altesa m'honra permetent-me atendre'l. Tinc lameva esposa i els meus fills vivint en la casa que la Cort ens ha assignat, estem vestits i alimentats i a més, la vostra Altesa em premia de tant en tant amb algunes monedes per a donar-nos alguns gustos, com no estar feliç? 
- Si no em dius ja mateix el secret, et faré decapitar, va dir el rei. Ningú pot ser feliç per aquestes raons que has donat. 
- Però, Majestat, no hi ha secret. Resm'agradaria més que complaure'l, però no hi ha res que jo estigui ocultant... 
- Marxa!, marxa! abans que cridi al botxí! El servent va somriure, va fer una reverència i va sortir de l'habitació.
El rei estava com boig. No va aconseguir explicar-se com el patge estava feliç vivint de prestat, usant roba usada i alimentant-se de les sobres dels cortesans. Quan es va calmar, va cridar al més savi delsseus assessors i li va explicar la seva conversa del matí. 
- Per què ell, és feliç? 
- Ah, Majestat, el que succeeix és que ell està fora del cercle. 
- Fora del cercle? 
- Així és. 
- I això és el que el fa feliç? 
- No Majestat, això és el que no el fa infeliç. 
- A veure si ho entenc..., estar en el cercle et fa infeliç? 
- Així és. 
- I com va sortir? 
- Mai va entrar 
- Quin cercleés aquest? 
- El cercle del 99 
- Veritablement, no t'entenc res! 
- L'única manera perquè ho entengués, seria mostrar-li en els fets. 
- Com? 
- Fent entrar al teu patge en el cercle. 
- Això!..., obliguem-lo a entrar!. 
- No, Altesa, ningú pot obligar a ningú a entrar en el cercle. 
- Aleshores caldrà enganyar-lo. 
- No cal, Majestat. Si li donem l'oportunitat, ell entrarà sol. 
-Sol? Però... ell no s'adonarà que això és la seva infelicitat? 
- Si s'adonarà. 
- Aleshores no entrarà!. 
- No ho podrà evitar. 
- Dius que ell s'adonarà de la infelicitat que li causarà entrar en aquest ridícul cercle, i de totes maneres entrarà en ell i no podrà sortir? 
- Tal com li dic Majestat; està disposat a perdre un excel·lent servent per a poder entendre l'estructura del cercle? 
-Si. 
- Bé, aquesta nit el passaré a buscar. Ha de tenir preparada una bossa de cuir amb 99 monedes d'or, ni una més ni una menys. 
- 99! Que més? Duc els guàrdies per si per ventura...? 
- Només la bossa de cuir. Majestat, fins la nit... 
Així va ser. Aquella nit, el savi va passar a buscar al rei. Junts es van escórrer fins els patis del palau i es van amagar, al costat de la casa del patge.Allí van esperar l'alba. Quan dintre de la casa es va encendre la primera espelma, l'home savi va agafar la bossa i li va punxar un paper que deia: "Aquest tresor és teu. És el premi per ser un bon home. Gaudeix-lo i no contis a ningú com l'has trobat". Quan el patge va sortir, el savi i el rei espiaven, per a veure el que succeïa. El servent va veure la bossa, va llegir el paper, va agitar labossa i escoltar el so metàl·lic es va estremir, va estrènyer la bossa contra el pit, va mirar cap a tots costats i va tancar la porta. El rei i el savi es van acostar a la finestra per a veure l'escena. El servent havia llençat tot el que havia sobre la taula i deixat només l'espelma. S'havia assegut i havia buidat el contingut sobre la taula. Els seus ulls no podien creure el que veien. Era una...