el cielo



























Membres del grup:
-Guillem Sanz
-Marc Talaverón
-Alejandro Erencia













-Què són les marques blanques?
-Definicions relacionades amb elles.
-Per què serveixen?
-Curiositats
-Avantatges i inconvenients:
-Principals.
-Punt de vista dels productors de primeres marques.
-Punt devista de les cadenes de distribució.
-Punt de vista dels consumidors.
-Hipòtesi.
-Tipus.
-Exemples.
-Estudi de camp.
-Bibliografia.





-Introducció:
-Aquest treball és escollit perquè els membres del grup estan interessats en aquests tema, també estem molt motivats.
-Una de les referències seria la informació d’Internet o una enquesta als diferents alumnes de la ESO, i o gent delcarrer.


-Cos del treball:
-El nostre objectiu és aconseguir dades reals sobre les marques blanques, i troba informació sobre elles.
-La informació treballada seria: definició, funció, avantatges i desavantatges, diferents tipus i dades reals sobre les marques blanques.
-La recerca realitzada, consistiria en cercar informació en Internet i fer estudis sobre la gent que utilitza aquestes marquesblanques.
-La pràctica seria fer un marca blanca i fer estudis i gràfiques de l’avaluació d’aquestes marques amb el pas del temps.
























Definicions.
Una marca blanca , també anomenada marca del distribuïdor o marca genèrica , és la marca pertanyent a una cadena de distribució  amb la qual es venen productes de diferents fabricants.

L’ús de la marcablanca, també anomenada marca genèrica o marca del distribuïdor, sol tenir una relació qualitat/preu força atractiva que la fa més competitiva que altres marques del mercat.
Distribuïdors: Aquelles empreses encarregades de vendre productes als clients. (per
exemple les grans superfícies comercials com Mercadona)

Productors: Aquelles empreses encarregades de fabricar diferents productes.Marca de fabricant: Nom de la marca amb què els productors donen a conèixer els
productes que fabriquen.

Origen i història.
A Espanya, els orígens de les marques blanques es remunten a l’any 1977.
Originàriament, es van anomenar “marques blanques” perquè els envasos eren d’un
mateix color (un disseny molt senzill) i a l’etiqueta generalment es posava el nom
genèric del producte. Laidea bàsica era eliminar els costos de publicitat de les
empreses productores i d’aquesta manera poder oferir un producte a un preu inferior.
Per tant, als inicis, el principal valor de la marca blanca era el seu baix preu que sovint
es relacionava amb la baixa qualitat.

S’intentava atraure un tipus de client innovador que pensés que estava comprant un
producte bàsic sense haver depagar de més. La marca blanca es va començar a
introduir en productes d’alimentació freqüent com llet, pasta, arròs… i significava una
revolució perquè eliminava el lligam emocional entre la marca i el consumidor.

El “boom” de les marques blanques es produeix a la dècada dels 90. Fins llavors, les
vendes de marca blanca havien estat sempre inferiors al 10%. Des de 1993 fins ara, lesvendes de marques blanques han experimentat un augment de més del 70%. Avui en
dia, es situen en un 34% del total de vendes.

És en la dècada 1990-2000, quan es produeix un canvi social i econòmic per part dels
consumidors. Un factor important d’aquest canvi va ser la recessió econòmica dels
primers anys de la dècada, que va fer que molts consumidors perdessin poder
adquisitiu ibusquessin altres formes per intentar mantenir la seva qualitat de vida
reduint costos en alimentació.


També és en aquests anys quan les marques blanques evolucionen i es comencen a
valorar altres aspectes dels productes. A part del baix preu, es dóna igual
d’importància a aspectes com la qualitat i la imatge (disseny dels envasos). Al mateix
temps, es va ampliar l’oferta amb nous productes...