El cinema

HISTÒRIA DEL CINEMA:

Art de representar, sobre un pantalla, imatges en moviment per mitjà de la fotografia.
. La primera projecció pública del cinematògraf Lumière va tenir lloc el 28 de desmbrede 1895 en els sòtans del Grand Café, en el bulevar Capucines de París. L’aparat dels germans Lumière (a la vegada tomavistes i projector) fou l’ingeniosa culminació d’una llarga sèried’investigacions sobre estroboscopia, fotografia i projecció d’imatges animades, realitzades al llarg del s.19 per estudiosos i investigadors com Plteau, Horner, Niepce, Daguerre, Muybridge, Marey, Reynaud i Edison.Molt prompte, aquest nou art no es va contentar amb fer reviure escenes tomades del natural i es va ficar pels camins de la ilusió.Gràcies a alguns ilusionistes com Georges Méliès, el pas deldocumental a la ficció, i inclós a la ciència ficció fou ràpid. Com ràpida fou l’evolució artistica i econòmica d’una forma d’espectacle que, baix la influència dels nord-americans, pronpte es vaindustrialitzar (fundació de trusts, guerra de patents, aparició dels primers grans productors, naiximent de Hollywood). La tècnica cinematogràfica fou fugint poc a poc de la influència dels tabúes del teatre.L’expresiófílmica es desenvolupà i apareixiren els primers creadors: Louis Feuillade, Max Linder, Abel Gance y Louis Delluc en Francia; Giovanni Pastrone en Itàlia; Victor SjÖstrÖm y Mauritz Stiller enSuècia; Carl Dreyer en Dinamarca; F.W. Murnau, Fritz Lang, Ernst Lubitsch y G.W. Pabst en Alemnya; y S.M. Eisenstein, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov y Alexander Dovjenko en la U.R.S.S.. En E.U.A.,David Wark Griffith va codificar el llenguatge de la imatge amb El Naiximent d’una nació (1914) i Intolerància (1916), mentre que Mack Sennet descobria el cine còmoic, que visqué la seua edat d’or entre1914 y 1930 amb Charles Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd, etc.
El star-system es va tornar totpoderós des de 1918 y Hollywood es va convertir en la Meca del cinema, atraint als grans...