el cole de mierda

si sisisiisisisisisi
isisisisiisisisi
isisisisissisisii
sisi sisisiisisisisisisiisi
isisisisisi
isisisisissi sisisiisisisisisisii
isisissiisisisi
isisisisissi sisisiisisisisisi
isisissisisisi sisisiisisisisisi
isisis
isisisisis
Comenca la primera part del libre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Veroych en los seus benaventurats darrés dies.En tan alt grau excel•leix lo militar stament, que deuria ésser molt reverit si los cavallers observaven aquell segons la fi per què fonch instituÿt e ordenat. E per tant com la divina Providència ha ordenat e li plau que los VII planets donen influència en lo món e tenen domini sobre la humana natura, donant-los diversas inclinacions de peccar e viciosament viure, emperò no•ls ha tolt louniversal Creador lo franch arbitre, que si aquell és ben regit les poden, virtuosament vivint, mitigar e vençre, si usar volen de discreció; e per ço, ab lo divinal adjutori, serà departit lo present libre de cavalleria en VII parts principals, per demostrar la honor e senyoria que los cavallers deuen haver sobre lo poble.
La primera part serà del principi de cavalleria; la segona serà del stamente offici de cavalleria; lo terç és de l'examen que deu ésser fet al gentilhom o generós qui vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart és de la forma com deu ésser fet cavaller; la sinquena és què signifiquen les armes del cavaller; la sisena és dels actes e costumes que a cavaller pertanyen; la setena e darrera és de la honor que deu ésser feta al cavaller. Les quals VII parts de cavalleria serandeduÿdes en serta part del libre.
Ara, en lo principi, se tractarà de certs virtuosos actes de cavalleria que féu l'egregi e strenu cavaller, pare de cavalleria, lo comte Guillem de Varoych en los seus benaventurats darrés dies.




CAPÍTOL SEGON
Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a la comtessa e als servidors la sua partida


En la fèrtil, riquae delitosa illa de Anglaterra habitava un cavaller valentíssim, noble de linatge e molt més de virtuts, lo qual, per la sua gran saviesa e alt enginy, havie servit per lonch temps l'art de cavalleria ab grandíssima honor, la fama del qual en lo món molt triümfava, nomenat lo comte Guillem de Varoych.
Aquest era un cavaller fortíssim qui en sa viril joventut havia sperimentada molt la sua noblapersona en l'exercici de les armes, seguint guerres axí en mar com en terra, e havia portades moltes batalles a fi. Aquest s'era trobat en VII batalles campals hon hi havia rey o fill de rey hi de X mília combatents ensús, e era entrat en V liçes de camp clos, hu per hu, e de tots havia obtesa victòria gloriosa.
E trobant-se lo virtuós comte en edat avançada de LV anys, mogut per divinalinspiració, preposà de retraure's de les armes e de anar en peregrinació e de passar a la Casa Sancta de Hierusalem, hon tot cristià deu anar, si li és possible, per fer penitència e smena de sos defalliments. E aquest virtuós comte hi volgué anar havent dolor e contrictió de moltes morts que en la joventut sua havia fetes seguint les guerres e batalles hon s'era trobat.
E feta la deliberació, en la nitmanifestà a la comtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta impaciència, per bé que fos molt virtuosa e discreta, per la molta amor que li portava, la feminil condició promptament no pogué resistir que no demostràs ésser molt agreujada. Al matí, lo comte se féu venir davant tots sos servidors, axí hòmens com dones, e dix-los semblants paraules:
__Mos fills e fidelíssimsservidors, a la magestat divina plau que jo m'é a partir de vosaltres, e la mia tornada m'és incerta, si a Jhesuchrist serà plasent, e lo viatge és de grandíssim perill, per què ara de present vull satisfer a cascú de vosaltres lo bon servir que fet m'aveu.
E féu-se traure una gran caxa de moneda e a cascú de sos servidors donà molt més que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprés féu...