EL COLOR

1. HISTÒRIA DEL COLOR.
El color se estudia des de la prehistòria, quan l`home portat per la necessitat de plasmar idees o situacions va utilitzar diferents elements per a-aconseguir-lo. El primer color que van utilitzar va ser el vermell de la sang i després el negre del carbó.
La primera persona que ho va estudiar de manera mes detallada va der el filòsof Aristóteles (384 - 322 AC) va definirque tots els colors es conformen amb la barreja de quatre colors i a més va atorgar un paper fonamental a la incidència de llum i l'ombra sobre els mateixos. Aquests colors que va denominar com a bàsics eren els de terra, el foc, l'aigua i el cel.
Segles després, Leonardo da Vinci (1452-1519) qui també considerava al color com a propi de la matèria, va avançar encara més definint la següentescala de colors bàsics: primer el blanc com el principal, ja que permet rebre a tots els altres colors, després en la seva classificació seguia groc per a la terra, verd per a l'aigua, blau per al cel, vermell per al foc i negre per a la foscor, ja que és el color que ens priva de tots els altres. Amb la barreja d'aquests colors obtenia tots els altres, encara que també va observar que el verd tambésorgia d'una barreja.
Finalment va ser Isaac Newton (1642-1519) qui va establir un principi fins avui acceptat: la llum és color.

En 1665 Newton va descobrir que la llum del sol en passar a través d'un prisma, es dividia en diversos colors conformant un espectre.
Així és com observa que la llum natural està formada per llums de sis colors, quan incideix sobre un element absorbeix algunsd'aquests colors i reflecteix uns altres. Amb aquesta observació va donar lloc al següent principi: tots els cossos opacs en ser il•luminats reflecteixen tots o part dels components de la llum que reben.

Per tant quan veiem una superfície vermella, realment estem veient una superfície d'un material que conté un pigment el qual absorbeix totes les ones electromagnètiques que conté la llum blanca ambexcepció de la vermella, la qual en ser reflectida, és captada per l'ull humà i descodificada pel cervell com el color denominat vermell.



Així com li devem a Newton la definició física del color, també li devem a Johann Göethe (1749-1832) l'estudi de les modificacions fisiològiques i psicològiques que l'ésser humà sofreix davant l'exposició als diferents colors.
Per Göethe era moltimportant comprendre la reacció humana als colors, i la seva investigació va ser la pedra angular de l'actual psicològica del color. Va desenvolupar un triangle amb tres colors primaris vermell, groc i blau. Va considerar que aquest triangle com un diagrama de la ment humana i va lligar a cada color amb certes emocions.

Si continuem explorant l'estudi del color ens trobem en 1950 amb el ProfessorAlbert Münsell qui va desenvolupar un sistema, mitjançant el qual situa en forma precisa als colors en un espai tridimensional.



2. DEFINICIÓ.
El color és una percepció visual que es genera en el cervell dels humans i altres animals en interpretar els senyals nerviosos que li envien els fotoreceptors en la retina de l'ull, que al seu torn interpreten i distingeixen les diferents longitudsd'ona que capten de la part visible de l'espectre electromagnètic (la llum).
Tot cos il•luminat absorbeix una part de les ones electromagnètiques i reflecteix les restants. Les ones reflectides són captades per l'ull i interpretades en el cervell com a diferents colors segons les longituds d'ones corresponents.
L'ull humà només percep les longituds d'ona quan la il•luminació és abundant. Amb pocallum es veu en blanc i negre.












3. CLASSIFICACIÓ I CARACTERISTIQUES.










Síntesis Additiva (Color llum): Quan parlem de la síntesi additiva del color devem parlar del color llum, és a dir, del color com a radiació de llum. En aquest cas els colors primaris (amb els quals podem formar els altres) són el vermell, el verd i el blau. Quan tots tres colors estan...