El com i el perquè de la psicologia social
Páginas: 2 (269 palabras)
Publicado: 6 de diciembre de 2010
L. H. Jiménez
El com i el perquè de la psicologia social (PAC1)
FASE IV
La perspectiva socioconstruccionista destaca la importància del processos pels quals elsindividus esdeven capaços de descriure, explicar i comprendre el món que els envolta. Aquests processos –actius i cooperatius-són construccions socials, emmarcats en undeterminat context, tant històric com cultural, i són fruit dels intercanvis interpersonals que admeten certs models d’acció social i n’exclouen d’altres, no pas la conseqüènciaautomàtica del nostre genotip ni de les característiques naturals. Així, la perspectiva socioconstruccionista situa l’explanans –l’explicació- en aquesta estructura o procésd’intercanvi humà, el marc significatiu del qual és constituït pel llenguatge, més que no pas en els trets psicològics particulars dels implicats.
En aquest cas, sil’explanandum –és a dir, allò que cal explicar- és el fracàs escolar, aquest no pot ser entès merament com la no obtenció d’un títol acadèmic (ESO), ja que en el fracàs o èxit dela relació alumne-institució escolar ens cal també la interpretació subjectiva que l’individu (l’alumne) fa de la situació. Si la no obtenció d’un títol (símbol) no éspercebut com a negatiu (valor) per a l’alumne, aleshores el suposat fracàs del nen ho és també de l’escola en el sentit que no ha aconseguit que de la relacióalumne-institució el significat sigui compartit o la meta sigui comuna. Així doncs, el fracàs escolar és indissociable de la institució-escola en tant que genera tant l’alumne “fracassat”com l’”exitós”, és a dir, el paper actiu és doble i l’eventual fracàs es genera a partir de l’activitat (o “passivitat”) de les dues parts (dualitat estructural).
El com i el perquè de la psicologia social (PAC1)
FASE IV
La perspectiva socioconstruccionista destaca la importància del processos pels quals elsindividus esdeven capaços de descriure, explicar i comprendre el món que els envolta. Aquests processos –actius i cooperatius-són construccions socials, emmarcats en undeterminat context, tant històric com cultural, i són fruit dels intercanvis interpersonals que admeten certs models d’acció social i n’exclouen d’altres, no pas la conseqüènciaautomàtica del nostre genotip ni de les característiques naturals. Així, la perspectiva socioconstruccionista situa l’explanans –l’explicació- en aquesta estructura o procésd’intercanvi humà, el marc significatiu del qual és constituït pel llenguatge, més que no pas en els trets psicològics particulars dels implicats.
En aquest cas, sil’explanandum –és a dir, allò que cal explicar- és el fracàs escolar, aquest no pot ser entès merament com la no obtenció d’un títol acadèmic (ESO), ja que en el fracàs o èxit dela relació alumne-institució escolar ens cal també la interpretació subjectiva que l’individu (l’alumne) fa de la situació. Si la no obtenció d’un títol (símbol) no éspercebut com a negatiu (valor) per a l’alumne, aleshores el suposat fracàs del nen ho és també de l’escola en el sentit que no ha aconseguit que de la relacióalumne-institució el significat sigui compartit o la meta sigui comuna. Així doncs, el fracàs escolar és indissociable de la institució-escola en tant que genera tant l’alumne “fracassat”com l’”exitós”, és a dir, el paper actiu és doble i l’eventual fracàs es genera a partir de l’activitat (o “passivitat”) de les dues parts (dualitat estructural).
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.