El compromís de casp

El Compromís de Casp
El 1412 es va produir un fet que va estar a punt de crear una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí I -conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que prestà a les Humanitats- plantejà un veritable problema successori. El seu únic fill legítim, Martí el Jove, fruit del casament amb la comtessa Maria de Luna, havia mortsense descendència un any abans, mentre que del segon matrimoni amb Margarida de Prades no tingué fills. El tron, doncs, restà sense hereus directes, i el desig d'aconseguir-lo per molts pretendents obrí el període conegut com Interregne o Compromís de Casp.
Davant aquesta situació, les Corts generals, reunides a Alcanyís, van decidir nomenar un nou rei, motiu pel qual es congregaren a Casp noucompromissaris -tres per cada estat foral- encarregats de determinar qui seria el futur sobirà d'Aragó. Els aspirants hi enviaren ambaixades que exposaren els seus drets al tron; van ser:
1. L'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill d'Elionor, germana major de Martí I. Aquest aspirant disposava a Aragó d'un nombrós partit i de la influència de Castella, del papa Benet XIII i del sectoreclesiàstic.
2. En Jaume, comte d'Urgell, besnét per via paterna d'Alfons IV d'Aragó.
3. El duc de Gandia N'Alfons, cosí prim de Martí I i nét per via paterna de Jaume II. Va ser qui menys interès va suscitar perquè era vell i morí prompte.
4. En Lluís, duc de Calàbria, fill del rei de Nàpols Lluís d'Anjou i de Na Violant, filla de Joan I d'Aragó i neboda carnal de Martí I. Comptava ambel suport dels Luna i cercà també el de Granada i Anglaterra.
5. En Frederic, fill natural de Martí de Sicília, legitimat per Benet XIII i pel qual Martí l'Humà va mostrar bastant afecte. En Frederic, menor d'edat (8 anys) i nét il.legítim del rei mort, tenia pocs partidaris.
El 15 de febrer de 1412, els representants dels tres parlaments -aragonès, català i valencià- acordaren elegir noucompromissaris que decidirien, en el termini de dos mesos prorrogables per uns altres dos, la successió en el tron. El veredicte hauria de ser fruit d'una majoria de sis membres com a mínim i entre aquests calia d'haver com a mínim un de cada estat. Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres estats.     
Entre els diversos aspirants van ser designatsels compromissaris següents:
a) Per Aragó, Domingo Ram, bisbe d'Osca; Francés d'Aranda, donat cartoixà de Portaceli i Berenguer de Bardaixí, lletrat.
b) Per Catalunya, Pere de Sagarriga, arquebisbe de Tarragona; Guillem de Vallseca, lletrat i Bernat de Gualbes, lletrat i conseller de Barcelona.
c) Per València, Bonifaci Ferrer, prior general de la cartoixa de Portaceli; el mestre fraVicent Ferrer, dominic i el lletrat Genís Rabassa, que fou substituït per Pere Beltran.
El 18 d'abril es van reunir els comissionats al castell de Casp, on van escoltar els al·legats de cadascun dels pretendents. Però, des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants: Ferran d'Antequera i el comte d'Urgell. El primer representant que hi va parlar fou el pare Vicent, qui esmostrà a favor de Ferran i al qual calia adjudicar el tron «per justícia, segons Déu i en la seua consciència», paraules que cita Zurita. L'arquebisbe de Tarragona creia «més útil» l'elecció d'En Ferran, tot i que considerava preferents el dret del comte d'Urgell i el del duc de Gandia, amb l'inconvenient que els dos eren iguals. Vallseca s'afegí a aquesta opinió. En canvi, Pere Beltran declarà queno estava en condicions de pronunciar-s'hi. 
El 24 de juny tingué lloc la votació. El primer que votà a favor de Ferran d'Antequera fou sant Vicent Ferrer, al qual seguiren el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francés d'Aranda, Berenguer de Bardaixí, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes. L'arquebisbe de Tarragona no votà al d'Antequera, tot i que en creia més convenient...