el comunismo
Comunisme
INDEX
1-Definició i origen del comunisme
2. Karl Marx i Friedrich Engels
3. Aplicacions del model comunista
-La Revolució Russa
4. La Caiguda del Comunisme
DEFINICIÓ I ORIGEN DEL COMUNISME
El comunisme pot ser entés de diverses maneres que han variat al llarg de la història:-Ideologia basada en els treballs de Karl Marx i Friedrich Engels, els quals volen fer una transició de l’actual societat capitalista cap a altra socialista i a vegades també comunista, amb l’objectiu de crear una societat sense classes socials, que és el que el marxisme té com últim fi.
-El comunisme va sorgir a mitjans del segle XIX i va començar a agafar importància a principis del segle XX.-Durant la Guerra Freda es comença a nomenar comunista a tots els habitants del països que estaven baix la influència de la URSS encara que només foren socialistes.
-També hi ha doctrines nomenades comunistes que no són marxistes.
El comunisme té com a fi i com a concepció ideal crear una societat amb total igualtat i amb la desaparició de la propietat privada de tots els béns.
Aquestaparaula fou triada per Marx i Engels al Manifest Comunista(1848) per a assenyalar que era un moviment del proletariat i diferenciar-lo del socialisme burgés. El comunisme volia la emancipació de tota la societat i ``a cada uno según sus necesidades´´ va ser una expressió que caracteritza al comunisme des que al 1870 es va formar una corrent comunista dins del anarquisme.
El terme comunisme no vacomençar a utilitzar-se habitualment fins al 1917 amb la Revolució Russa, aleshores el comunisme es va identificar amb el marxisme-leninisme i la Tercera Internacional (Kominterm) de 1919 que tenia com objectius de difosar el programa bolxevic i diferenciar als socialistes reformistes dels comunistes i com a principal objectiu promoure la revolució política del proletariat per a acabar amb elcapitalisme i a través de l’organització de partits comunistes instaurar repúbliques soviétiques.
TIPUS DE COMUNISME
COMUNISME UTÒPIC
Conjunt heterogeni de doctrines de reforma social anteriors a l’èxit del marxisme i l’anarquisme que aparegueren a les acaballes del segle XIX per a contarestar els problemes sorgits a partir del triomf del industrialisme i el liberalisme a Europa. Elsrepresentants més destacats varen ser Robert Owen a Anglaterra i Henri de Saint-Simon, Charles Fourier i Etienne Cabet a França.
Les corrents utòpiques que no desaparegueren anaren integrant-se al moviment socialista unificat des de l’Asociació Internacional de Treballadors (1864-1876) per les idees de Marx i Bakunin. Però deixaren una marca important en el cooperativisme, la socialdemocràcia, elhippisme, el capitalisme estatista, l’ecològisme, el feminisme, les ecoaldeas i el cristianisme social.
COMUNISME CIENTÍFIC
És el nom amb el qual Marx i Engels diferenciaren el seu marxisme de les altres corrents socialistes de finals del segle XIX, com el socialisme utòpic.
També diferenciaren el marxisme i l’anarquisme a la Primera Internacional on estaven els dos moviments. Ja a laSegona Internacional (1889) identifiquen el comunisme científic amb el marxisme i nomenant ``utòpic´´ la resta del moviment obrer.
La teoria del comunisme científic es basa en el materialisme dialèctic i històric, que diu que el fi del capitalisme es la seua transformació en comunisme i que açò només es pot aconseguir mitjançant una revolució del proletariat, i en el conjunt de l’economia políticamarxista. I diu que es necessària l’abolició de la propietat privada als mitjans de producció, en benefici del proletariat qui es converteix en la classe revolucionaria per excelència.
Lenini i Stalin continuaren aquesta corrent a la URSS i sofriren totes les conseqüències fins a arribar a la construcció d’un socialisme totalment d’acord amb la linia marcada per Marx i Engels.
COMUNISME DE...
Regístrate para leer el documento completo.