el coneixement

El coneixement, com varem veure en el tema anterior, és una creença vertadera i que és pot justificar. Però segons les circumstàncies el coneixement varia i canvia. L'art és una creació humanapersonal on l'artista reflecteix les seves inquietuds. Per tant podem dir que la relació que hi ha entre l'art i el coneixement és, a priori, poc consistent.
Però per saber si realment aquestainconsistència és real comencem explicant que pensaven Plató i Aristòtil. Plató relaciona l'art directament amb la imitació. Segons ell, tot el que s'assembli a la idea vertadera (la creada per Déu) és unareproducció de l'artista. Per tant allunyada del coneixement vertader. Però, per altre banda, Plató diu de l'art que té una utilitat moral. Té la facultat de millorar l'ànima de l'home i conduir-lo cap unconeixement de la idea del bé.
Per Aristòtil l'art és la imitació de la naturalesa. Si els primers coneixements que adquirim com éssers pensants arriben per imitació podem dir que una imitació ésfont de coneixement. Aristòtil arriba a la conclusió de que qui observa una obra d'art, una copia de la naturalesa, dedueix el model original. Per aquests dos autors l'art forma part del coneixement. Potser no és un coneixement absolut ni molt consistent, però és coneixement.
Per la seva banda Kant basa el seu “judici estètic” en els sentiments. Diu que les obres expressen una forma de sentir i nouna forma de ser. Per tant diu que l'art és subjectiu. Aquesta subjectivitat ve donada per el creador i l'observador. Cal saber que la teoria de Kant funciona gràcies al “sentit comú” que atribueix atot les persones i a un geni creador que posseeix la habilitat per crear obres que afectin a totes les persones. Podem dir que el geni és qui té la habilitat de transformar el “sentit comú” en unarealitat. Kant diu que cada persona experimenta uns sentiments davant d'una obra d'art. D'aquesta manera també diu que no tothom pot experimentar els mateixos sentiments però posa per davant la...